El paper ho aguanta tot

17

jaume singlaEn llegir el text de la Constitución Española en vigor, hom pot pensar –amb raó- que Espanya és un estat de dret, car el text constitucional reconeix la separació de poders i explicita que “la soberania reside en el pueblo”. De la lectura del text constitucional es desprèn que el poder legislatiu es deriva de la voluntat popular, expressada a les urnes.

Defineix la divisió territorial en disset comunitats autònomes, amb els seus respectius estatuts, parlaments, tribunals i governs autònoms, derivats sempre del resultat de les urnes. És a dir, de la voluntat dels ciutadans.

Malgrat la claredat meridiana de la Constitución Española pel que fa a les normes de funcionament de l’Estat, avui en dia, i pel que respecta a Catalunya, l’Estat de Dret només existeix sobre el paper.

El govern central –el de l’Estat- els darrers anys respecte a Catalunya, no ha fet altra cosa que violentar l’esperit de la Constitución utilitzant-la per laminar el poder del Parlament i la Generalitat de Catalunya i, darrerament, fins i tot, violant els drets humans de molts dels diputats catalans –democràticament elegits pel poble- en funció de les seves idees polítiques.

Ho explicava molt gràficament dilluns passat els President de la Generalitat Carles Puigdemont a la Universitat de Copenhaguen: “Han prohibit les pancartes amb la paraula Democràcia. Han intervingut el correu dels ciutadans. Han prohibit el color groc. A Catalunya ens han tancat les delegacions comercials estrangeres que permeten, per exemple a Andalusia. Res d’això està contemplat en la Constitució i, en canvi ens ho apliquen”.

Cap d’aquestes mesures ni altres que també ens han imposat, formen part de la Constitución Española, però ens les apliquen segons els interessa als que governen l’estat.

El que formalment seria un estat de dret, per la violència del gobierno, s’ha convertit en una dictadura on els drets dels diputats electes i dels ciutadans que els han votat, són trepitjats de la pitjor manera.

Diu Soraya Sáenz de Santamaria que mai permetran que Carles Puigdemont sigui elegit president de la Generalitat. Com ho poden dir quan li donen suport la majoria de diputats i som més de dos milions de catalans els que donem suport al nostre president? On són els nostres drets ciutadans?

L’enyorat dibuixant català Jaume Perich va dir en temps de Franco: “No sé si aquest país és una merda o aquesta merda és un país”. Passen els anys i la situació dels drets ciutadans empitjora. Però ara no podem esperar que el vell general mori per deslliurar-nos de la dictadura. Només la República ens pot alliberar.

Jaume Singla