Ara que el cinema està en constant mutació –tant la creació com la seva exhibició- és per alegrar-se’n que ‘Pantalla Oberta’ celebri els seus 6 anys d’existència. I és que amb una programació regular i notable, ens ajuda a descobrir, seguir i gaudir iniciatives audiovisuals sorprenents, diferents i que no han tingut la sort que mereixen en d’altres pantalles. Propostes xocants, polièdriques i enigmàtiques –algunes d’elles- que permeten visionar treballs (alguns autèntiques estrenes) de creadors xocants, desconcertants, meravellosos i que llinden amb el risc.
Aquesta darrera temporada ha estat remarcable i amb disparitat d’ofertes (llargs de ficció, documentals, curtmetratges –alguns muts, d’altres musicats en directe-, animació, videodansa,….). Ofertes originàries del Canadà o Seül, de Portugal, Iran, Mèxic, Itàlia, Romania,… o de cinematografies tan desconegudes com la de Paraguai,…. S’han projectat, doncs, bones pel.lícules, malgrat l’aparició de foscos núvols deguts a la desaparició dels cinemes a la ciutat. Hem après, però, que els horitzons cinematogràfics –contrariament a allò que ens havien dit- es poden eixamplar. I ens ha agradat fer-ho, sempre tenint a mà, la paraula “complicitat”. Amb la “C” ben grossa. Una “C” de complicitat que hem anat teixint: amb les i els col.legues; amb els ben donats copets a l’esquena; amb els xiuxiueigs, a cau d’orella, dient suaument però amb fermesa: endavant!!. O amb d’altres agents de la ciutat o de fora: Òmnium Cultural, el Festival European Ballon, Paranoia Accions, l’Espai pels Somnis, Biblioteca de Cal Font, l’Estival de Jazz, la Mostra de Cinema de Dones, la Plataforma Audiovisual Unesco, la Xarxa de Televisons Locals,… Gràcies, a tothom.
Aquests dies per celebrar-ho –i compartir-ho-, us convidem cada dijous d’aquest mes de març (com sempre a l’Ateneu, a les 20h., i de manera gratuïta) a visionar noves propostes cinematogràfiques. Per començar aquesta primera quinzena ho fem amb La maleta de Marta (5 de març), amb col.laboració amb Amnistia Internacional – Anoia i Retrato de Carlos Saura (12 de març) i amb col.laboració amb el Festival Fine Art. I encararem la segona, tot recordant el desaparegut Alain Resnais, ara fa tot just un any, amb Las malas hierbas (19 de març) i acabarem regalant-nos el 26 de març el documental basc Gazta zati bat (Un tros de formatge)
I és que ens queden molts films per veure. Molts films per estrenar. També n’hi ha d’altres que no podrem fer i no veurem mai. I tal com dèiem en les primeres ratlles, el cinema està en una transformació i evolució incessant i permanent. Això és així: des dels germans Lumière fins passat ahir.
