No sé vosaltres, però jo des de fa mesos, cada vegada que poso cinquanta euros de combustible al dipòsit del cotxe, tinc la desagradable sensació que una part dels diners van a parar a la butxaca de la família Borbó, en forma de comissió per venda de cru. Primer va ser la constatació de la fortuna personal de l’exRei, que va arribar al tro amb una mà al davant i una altra al darrera i en quaranta anys s’ha fet una fortuna personal de milers de milions d’euros, sense que mai s’hagi donat una sola explicació plausible.
Ara, amb la filtració dels anomenats Papers de Panamà, coneixem que la germana de l’exRei, Pilar de Borbó, va crear unes empreses a Panamà dedicades “a la intermediació i el cobrament de comissions per hidrocarburs”. Casualment aquestes empreses es varen crear dos mesos després que Juan Carlos I fos coronat i va ser tancada el mateix dia que aquest abdicava. No hi ha dubte que es tractava d’empreses vinculades al paper del Rei, situat al capdamunt de l’estructura de l’Estat. És tanta la impunitat que els dóna el cognom, que ni tan sols dissimulen les seves activitats il·lícites.
I seguint amb els Papers de Panamà, s’acaba de conèixer que la “amiga especial” (per no donar-li un altre qualificatiu més directe) del vell Borbó, una tal Corinna Zu Say-Wigstenstein, també ha intervingut com a intermediària en temes relacionats amb empreses radicades a Panamà. Com també ho han fet diversos amics i comissionistes vinculats a la Casa Reial espanyola, entre els quals hi ha el company de caceres reials a Botswana. Associats amb la tal Corinna, també hi han intervingut els empresaris Gerardo Díaz Ferran i Arturo Fernández (el primer condemnat i empresonat i el segon investigat). Això de les comissions del cru, sembla que dóna per a molt.
És tanta la porqueria que hi ha sota les catifes de l’Estat, que dóna la impressió que no hi ha Borbons ni polítics honrats a l’Estat Espanyol (i malauradament això inclou alguns lamentables exemples a Catalunya).
Hi ha tanta corrupció que suportem que els corruptes ja no hi caben al territori de l’Estat i per això mateix, ja els estem exportant a Panamà i a altres “paraisos fiscales” de tot el món. El dia que es faci una neteja efectiva de tanta porqueria, tots plegats serem una mica més rics o una mica menys pobres i les empreses seran més competitives.
