Packaging a l’Anoia

9

A Catalunya el packaging és un dels sis principals sectors industrials, amb unes 750 empreses i 7.100 milions de facturació.

Els envasos estan sotmesos a la pressió de la sostenibilitat mediambiental.

El bric i el plàstic pet a substitució del vidre són considerats punts d’inflexió, i ara el sector s’espera una revolució amb els biopolímers que substitueixen derivats del petroli. Els fabricants han d’innovar si no es volen quedar enrere.

Com incentivar la col·laboració universitat-empresa?

Es valora molt positivament aquesta col·laboració i la reclamen; però les normes administratives dificulten el seu desenvolupament.

La percepció de les necessitats del mercat, ajustar costos i terminis per part d’agents socials i les empreses.

Al mateix, temps aquesta col·laboració també és molt beneficiosa per a la universitat, visualitza la seva funció social, obliga a un sentit de realitat en el mercat futur, i com del present, tant productiu com de recerca.

A Suïssa l’educació pública és gratuïta i excel·lent. Del rànquing internacional una de les primeres places. Aquest èxit és deu al fet que Suïssa destina el pressupost estatal a l’educació com a inversió de futur: a tall d’exemple, el 2013 gastava 3.266 euros per càpita mentre Espanya gastava 1.027 euros.

Primera conclusió: la inversió en educació és una peça clau per atraure talent i genera prosperitat. La raó de l’èxit: Suïssa té un sistema de formació dual molt competitiu, i l’accés a les universitats és molt restringit. La raó és molt simple: l’economia suïssa no necessita un 60% de persones amb formació universitària.

El 2015 només un 19,7% del total dels alumnes del cantó de Zuric va accedir a la universitat, mentre que Espanya, segons l’OCDE, aproximadament un 52% hi és admès. L’accés restrictiu a la universitat permet mantenir un molt alt nivell de formació i així atreure talents d’arreu del món. Els alumnes que no van a la universitat, fan un aprenentatge mínim de tres anys, dividit entre classes de teoria i de pràctiques en empreses del sector. Als 19 anys, tenen un títol que els permet integrar-se al mercat laboral.

Segona conclusió: el sistema escolar ha de tenir en compte les necessitats de l’economia i de la societat i ha de formar els seus ciutadans als sectors en què hi hagi demanda. Però no s’acaba aquí: tothom pot continuar formant-se, accedir a escoles superiors i obtenir-hi més endavant nous títols. Això motiva i millora les perspectives dels ciutadans.

Tercera conclusió: un sistema de formació ha de ser permeable i permetre l’accés a una formació superior a aquelles persones que en un primer moment no van voler o no van poder anar a la universitat, però després demostren tenir talent.

Enric Sánchez Urdangarín 

enricsanchezurdangarin@gmail.com