Opinió

Llibres i viatges (I)

Jaume Singla
- 24 juliol 2017
De tots els diners que m’he gastat en la meva vida, dels únics que mai m’he penedit han estat els que he gastat en llibres o en viatges. Ho dic perquè en època de vacances i de més temps lliure, tan útils són els uns com els altres i, a més, combinen perfectament entre ells. Quan viatjo, un racó de la maleta està destinat a llibres que prenc per omplir les estones vagaroses, com ara les esperes als aeroports, especialment els tràmits duaners a Espanya. Aquesta setmana em proposo parlar-vos de llibres i la setmana vinent, si el Tribunal Constitucional…
Llegir

15 preguntes catalanes

Veuanoia
- 18 juny 2017
Acabava d’esmorzar de forquilla i ganivet (que no gabinet ni gavineta, coses diferents) unes arengades amb tomàquet, pa, vi i gasosa. En ple procés digestiu un dels comensals em va començar a preguntar sobre temes variats, sobretot de l’àmbit polític. Com que malgrat el temps s’hagi accelerat, la digestió segueix durant el mateix que abans de la postmodernitat i la postveritat, la cosa se’m va fer feixuga. Em va agafar en aquest moment en què el cervell té ganes de descansar. En arribar a casa vaig pensar que li tornaria unes quantes preguntes, per ell o per qui les vulgui…
Llegir

Resiliència

Veuanoia
- 14 juny 2017
En diuen resiliència a la capacitat dels éssers vius d’enfrontar-se a adversitats, a aquells imprevistos o interferències vitals que fora del que és previsible per lleide vida ens duen al límit del dolor emocional i tensen la sort de viure al límit: una tragèdia familiar, un trauma personal, una adversitat professional. Sortir-se’n és clau per continuar vivint i treballant. La manera de fer-ho rau en un mateix tant si s’està sol, molt més dur, com si es fa acompanyat, ajudat per la comprensió i el sentiment d’aquelles persones fidels i properes, sovint però per massa proximitat també commocionades pel mateix…
Llegir

Esclavatge domèstic

Veuanoia
- 14 juny 2017
Vaig veure fa uns dies unes imatges en un canal televisiu que em van impactar. Les escenes mostraven com una dona es llançava d’un quart pis, i es precipitava al buit. Òbviament, no va sobreviure. Aquest trist episodi succeïa a Beirut, la capital del Líban. Lluny del que podia semblar en un principi, no va ser cap accident sinó un suïcidi. La noia, de nacionalitat filipina, va decidir de treure’s la vida incapaç de suportar els maltractaments físics, psicològics i altra mena d’agressions a què era sotmesa per part de la família per qui treballava d’assistenta domèstica. Tot seguit, vaig…
Llegir

Invertir en gestió de persones : l’opció més rendible

Manel Macià
- 8 juny 2017
Les empreses han comprès que la supervivència a llarg termini passa per oferir productes o serveis de qualitat. Qui no hagi entès aquestes dues premisses ja sap el risc que corre.Indefectiblement s’ha de considerar que les inversions exclusivament basades en equips i tecnologia, encara que necessàries, no podran assegurar l’èxit sense una capacitació dels col·laboradors, per la qual cosa serà necessari tenir aquest factor en compte. Evidentment, el progrés ha existit, però no el suposat, de manera que una ombra de desencís recorre als directius de les empreses. Habitualment no es considera a la persona com la peça clau del trencaclosques de…
Llegir

L’estat del cop

Veuanoia
- 6 juny 2017
Això és un cop d’estat en tota regla!, fan córrer des de Madrid després de la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a l’ajuntament de la capital d’Espanya. On s’és vist! Cop d’estat, com el dels generals grecs contra la monarquia de Constantí?, com els cops inacabables als països llatinoamericans del segle XX, com el de Pinochet contra Allende?, com els dels països àrabs i els de centreafricans? Com el del general Francisco Franco, amb el seu Alzamiento contra el govern de la Repú- blica espanyola i la instauració d’una dictadura que va durar el que va durar? Au, vinga!…
Llegir

Laureà Figuerola

Jaume Singla
- 5 juny 2017
Laureà Figuerola i Ballester, nascut a Calaf el 1813 i mort a Madrid el 1903, va ser nomenat Ministre d’Hisenda el 9 d’octubre de 1868 i deu dies després imposava la pesseta com a moneda única a tot l’Estat. Cal tenir en compte que en aquell moment circulaven per Espanya 97 monedes diferents, amb el que això representa d’obstacle per a l’intercanvi comercial entre territoris. Figuerola, lliberal i republicà, adopta una moneda d’ús comú a Catalunya des del 1808, com a moneda per a tot l’Estat. Per a l’elecció del nom de la nova unitat monetària, Figuerola es basà en…
Llegir

Subscriu-te gratuïtament al nostre butlletí digital.

Butlletí digital

Més noticies