Mentre anava cap a Barcelona, anava sabent per la ràdio els esdeveniments que s’hi produïen. La guàrdia civil estava detenint polítics i havia entrat en moltes dependències de la Generalitat, en alguns casos sense ordre judicial. Ja a la plaça Catalunya vaig topar amb un grup de joves amb una pancarta que cridaven consignes mentre un d’ells assabentava tothom que estaven segrestant la democràcia. La cruïlla Rambla de Catalunya-Gran Via on hi ha la seu del Departament d’Economia estava totalment col·lapsat. Ens preguntàvem d’on havia sortit tanta i tanta gent en un dia de treball i sota un sol que…

Si féssim memòria d’una època en què la identitat de Catalunya com a país era menystinguda i esclafada, si féssim memòria d’aquells dies on tot discurs en contra de la política del govern central d’Espanya era considerat delicte, si recordéssim aquells temps on la llibertat d’expressió no existia i qualsevulla espurna era durament apaivagada. Si penséssim quan la policia i la guàrdia civil requisaven tota mena de propaganda política que contradeia unes lleis imposades per la força; si meditéssim sobre aquells dies on els polítics catalans eren jutjats i condemnats per dur a terme pacíficament la voluntat dels ciutadans que…

Els que vàrem viure –i patir- l’anomenada transició espanyola, recordem la disjuntiva que es va crear entre les forces d’esquerra i les forces de dreta, a l’entorn de si calia fer una ruptura total amb el règim franquista o era millor limitar-se a fer una reforma. No us cansaré amb argumentaris de l’època però finalment, i sobretot a partir d’una amnistia que va buidar les presons de presos polítics, es va optar per la reforma. És a dir, no trencar del tot amb el règim franquista. Un règim que en aquell moment encara seguia matant amb total impunitat. Sense l’amenaça…

Aquests darrers dies hem assistit a uns fets que, per dir-ho d’alguna manera, podríem qualificar d’insòlits. El primer va ser senzillament vergonyós: el boicot dels grups de l’oposició a la presidenta del Parlament. És evident que el guió estava preestablert, possiblement pactat. Es tractava de posar totes les traves possibles per alentir –potser evitar- la tramitació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica; a més, es pretenia donar la imatge de divisió de la societat catalana, que tant s’esforcen en voler fer creure. No hi ha fractura social. La posada en escena es va fer d’una manera ignominiosa,…

Sóc conscient que escric aquest paper i que, en publicar-se, hauran passat coses molt importants: entre dimecres i dijous s’hauran publicat (espero) les lleis del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya i de transitorietat; i a hores d’ara, ai las!, també haurà actuat el Tribunal Constitucional espanyol i, per tant, ens deurem trobar en un dels moments històrics que ens hem anat anunciant des de fa mesos. Des de l’últim article també han esdevingut, com és sabut, fets d’importància capital; la que més, l’episodi terrible dels atemptats a les Rambles de Barcelona i al Passeig marítim de Cambrils i, a continuació, el…

D'aquí trenta dies tenim una cita amb les urnes. Tenim una cita amb la Història en majuscula. Cert és que a hores d’ara desconeixem com serà la jornada del referèndum de l’u d’octubre. Tenim fins i tot dubtes de si hi haurà urnes en llibertat o serem un país –encara més- ocupat. Però no és menys cert que entre els ciutadans de Catalunya hi ha la ferma voluntat d’exercir la llibertat. De decidir el nostre futur. Ara és l’hora que sigui el poble qui agafi la bandera i no la deixi anar fins a creuar la meta de la llibertat.…

Amb cap cot ens llevem alguns aquests dies. Amb cap cot sortim al carrer anem a la feina. Amb cap cot ens veiem la cara amb la gent amb qui compartim el nostre dia a dia. Amb cap cot perquè el terror ja té noms i cognoms. Un terror que vol trencar la convivència, la pau i l'harmonia en que vivim. Un terror sense valors ignorant, dolent i criminal. Amb cap cot per vergonya, ràbia, dolor i impotència. Per tenir les mateixes arrels que els criminals i resar al mateix déu. Malauradament tots els criminals es fan anomenar musulmans (no…