Opinió

Desig de viure

La Veu de l'Anoia
- 11 febrer 2018
En decidir deixar el meu país, el Brasil, el 2016, moltes coses estaven en joc: renunciar a la meva feina i també a la meva vocació: el periodisme; estar lluny de la meva família i dels meus amics, i sortir de la meva zona de confort. Seria un reajustament. Jo, que ja havia viscut altres vegades fora del Brasil, sortia ara amb un nou propòsit, aquest cop, una missió, i sens dubte, la més difícil de la meva vida: portar la història de la meva mare a altres cultures a través del llibre "Desig de viure". Aquesta obra va ser…
Llegir

Trampes al solitari

Josep M. Carreras
- 11 febrer 2018
Tot just després de saber que el jutge Llarena no havia atès la sol·licitud de llibertat de Jordi Sànchez, vaig ensopegar a la ràdio del cotxe una tertúlia en la qual hi participava la magistrada Marina Roca que –si no ho vaig entendre malament- presidia el tribunal que poques hores abans havia enviat a la presó Fèlix Millet i Jordi Montull. Davant les preguntes dels contertulians, que comparaven els dos casos, va manifestar el seu desacord amb l’empresonament dels Jordis però va fer una aferrissada defensa del sistema judicial. Segons ella, Espanya és un estat de dret i la separació…
Llegir

Bonpreu

Jaume Singla
- 10 febrer 2018
Llegeixo a La Veu que la intenció del grup Bonpreu d’obrir un dels seus centres comercials més importants a Igualada, concretament a l’antiga seu de Vives Vidal, ha aixecat recels i posicions contràries entre sectors del comerç igualadí i entre els grups de l’oposició a l’ajuntament. Penso que és un error oposar-se a la instal·lació del grup a la capital de l’Anoia. No sóc tècnic en consum, ni economista, però com a consumidor puc dir que els establiments Bonpreu/Esclat tenen una bona relació qualitat preu. I no sols això, sinó que –a diferència d’altres cadenes- també tenen molts productes de…
Llegir

Com podem potenciar la nostra marca personal a Linkedin?

La Veu de l'Anoia
- 7 febrer 2018
La nostra marca personal a Linkedin pot respondre a un patró estandarditzat. O també podem aprofitar aquesta plataforma per mostrar de forma clara nostra proposta de valor, i també el com som, no només qui som i què fem. Com diu el consultor José Manuel Casado, “o em distingeixo o m’extingeixo“, i aquest principi val també per Linkedin. Tenir un perfil replet de paraules “gastades” i de càrrecs, galons i petulàncies ens porta al postureig i a la indiferenciació. No fa molt vaig publicar una llista de les paraules més utilitzadesen aquesta xarxa, potser això ens ajudi a buscar alternatives.…
Llegir

Poden les empreses instal·lar càmeres per vigilar els seus empleats?

La Veu de l'Anoia
- 6 febrer 2018
La Sentència del Tribunal Constitucional de 3 de març de 2016, va deixar obertes totes les polèmiques, ja que va donar validesa a la instal·lació de càmeres de seguretat sense el consentiment previ dels treballadors. En qualsevol cas, encara que es puguin utilitzar les gravacions per sancionar o acomiadar els seus treballadors, han de donar-se una sèrie de pressupostos perquè aquesta mesura sigui vàlida. El cas de la Sentència 77/2017, de 31 de gener, de la Sala del Social del Tribunal Suprem, assumeix que, ja que els treballadors coneixien l’existència de les càmeres en el seu lloc de treball i,…
Llegir

Els mentiders i els coixos

Miquel Saumell
- 4 febrer 2018
Es diu que s’agafa abans un mentider que un coix. No cal dir que un coix no té cap culpa de ser-ho, i es mereix tota la solidaritat dels que tenim la sort de caminar sense dificultats perquè, més endavant, vés a saber què ens trobarem nosaltres mateixos. Ara bé, un mentider, o una mentidera, es mereix tots els retrets de la societat, i més encara quan es tracta de persones a les quals els ciutadans els paguem un sou públic més que generós. Mentir és molt lleig, t’ho miris com t’ho miris. Abans de mentir, sempre val més callar.…
Llegir

Els miops polítics

Jaume Singla
- 4 febrer 2018
He tornat a veure els dos reportatges –Mediapro i la Directa- sobre la jornada del referèndum de l’u d’octubre i encara m’emociono veient la gent esforçar-se per votar... i m’irrito veient les forces d’ocupació (venien de fora de Catalunya) agredint a colps de porra i bales de goma a pacífics votants.   Hom s’adona que mes de dos milions de persones varen passar-se setanta-dues hores protegint els col·legis electorals, tot organitzant actes, trobades, jornades de portes obertes –i tan obertes que estaven-, campionats, conferències, treballs de manteniment... per tal d’evitar que el diumenge primer d’octubre hi hagués els col·legis precintats.…
Llegir

Subscriu-te gratuïtament al nostre butlletí digital.

Butlletí digital

Més noticies