De les eleccions amb caràcter plebiscitari al Parlament de Catalunya de fa gairebé un any en va sorgir una majoria electoral i parlamentària partidària d’impulsar el procés polític cap a la plena sobirania, amb uns objectius polítics i institucionals que cal anar assolint per arribar a la situació en la què catalans i catalanes estiguem en disposició de validar la proclamació de la República catalana amb totes les garanties democràtiques, legals i pràctiques. En síntesi, cal la creació de les estructures d’Estat bàsiques per garantir els serveis a la població i la configuració d’un ordenament jurídic propi que vagi substituint l’actual.
Tant el Govern com el Parlament anem acomplint els objectius marcats. Una declaració solemne, aprovada pel Ple del Parlament, la del 9N, abans fins i tot de la investidura del President, ve a ser el tret de sortida del procés formal d’independència. Així, de manera taxativa, el segon punt de la Declaració diu literalment: “El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un Estat català independent en forma de república”. No hi ha dubte, doncs, de quina és la fita política del Parlament i la majoria ciutadana. Treball persistent i constant per bastir les estructures d’Estat i les lleis imprescindibles per exercir la plena sobirania en tots aquells àmbits en què avui la Generalitat de Catalunya encara no la pot exercir. Treball i esforços dedicats a preparar el país per aquest gran pas de futur amb totes les garanties sense que hi pugui haver fallides i assegurant tots els drets dels catalans i les catalanes en aquest període de transició. La voluntat del Govern és que es vagi substituint la legalitat actual per la futura i respectant la seguretat jurídica. Hi ha qui d’això en diu desobediència, nosaltres preferim dir-ne obediència a la legislació de Catalunya. No hi haurà il·legalitat sinó nova legalitat. Lleis imprescindibles i estructures d’Estat clau, tenint clar tal i com es diu a les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, que “cal vetllar perquè el marc metodològic del procés constituent sigui consensuat, públic, transparent i compartit amb tota la societat i amb les institucions que l’avalen”.
En resum, el procés segueix tal i com ens vam comprometre i seguint els passos que ens hem marcat tots plegats. Anem cremant les etapes previstes i aquesta tardor concretarem molta de la feina que s’ha anat fent els darrers mesos. Així, i en primer lloc, la llei de transitorietat. Aquesta llei ha de servir per marcar el pas de la legalitat actual a la nova i construir la legalitat pròpia, o si més no, anunciar que assumim les competències necessàries per decidir quina legalitat volem i garantir la seguretat jurídica en tot moment. Aquesta llei és clau en la desconnexió. Una desconnexió que perquè sigui controlada, pacífica i sobretot fiable, necessita d’aquesta llei, i de la conseqüent transcendència política de la mateixa perquè marcarà la desconnexió definitiva. I avancem i concretem també pel què fa a les estructures d’Estat, tenint clar que cal bastir tota una administració moderna, eficaç i eficient i això cal fer-ho bé. I ho fem en aquelles estructures d’Estat que són clau, i que les podem resumir en la caixa (ingressos) i les prestacions (pagues). Dit en termes una mica més formals: hisenda i seguretat social.
Tal i com diu en Lluís Llach, “Som on havíem de ser. Som on vam dir que seríem”. I hi som amb plena confiança entre els que hem de ser garants de cada pas que ens ha de continuar portant cada cop més endavant fins a l’assoliment dels objectius prefixats, amb base a la unitat d’acció de govern i l’estabilitat parlamentària. Sabíem que no seria un procés fàcil, però estem resolts a arribar al final, i en aquest sentit ens estem preparant conscientment per l’examen de l’any vinent. Érem conscients que hi hauria dificultats, però el nostre ferm objectiu no és altre que, en el que durarà aquesta legislatura, portar el país a les portes de la independència. Ara ens cal serenor, empenta, compromís. Ens cal més que mai no defallir i continuar lluitant pels anhels de llibertat de tots aquells i aquelles que ens volem lliures en una terra lliure. Cal, des de la Catalunya Central que ens sumem a la mobilització cívica i en defensa de la llibertat del poble català, que es farà a Berga el proper 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. Cal que bastim conjuntament un nou pas cap a la plena llibertat nacional. Si el conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya volem, l’any vinent podrem propiciar el naixement de la República Catalana. Ara més que mai, torna Catalunya lliure.
Laura Vilagrà, Delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central
