Onze de Setembre

37

El curs polític a Catalunya –i els darrers nou anys també a Espanya- comença amb la celebració de l’Onze de Setembre. La festa nacional catalana és el moment que d’una forma cada vegada més reivindicativa, els catalans ens mostrem al mon, decidits a esdevenir un país lliure.
Aquest any però, els ànims sembla que estan més baixos del que és habitual i no son pocs els que diuen “aquest any no hi aniré”. La desgràcia que han fet els partits polítics, sobretot després de les eleccions municipals (una vergonya que li hem “d’agrair” entre d’altres al Marc Castells) barallant-se, no és el millor escenari per a decidir-se a passar un dia de festa, manifestant-se per Barcelona. Sincerament, ni a mi no em ve tan de gust com altres anys.
Però hi aniré, hi hem d’anar.
Hi hem d’anar perquè hi ha qui des de Madrid ens comptarà per a calibrar si som més o menys que l’any passat. I si la manifestació de l’onze de setembre d’aquest any punxa, la força repressora de l’Estat espanyol encara serà mes forta i més barroera del que és habitualment.
Penso que estem en el pitjor moment del procés independentista i just per això, no hauríem de deixar de participar a la festa nacional de Catalunya. En l’immediat horitzó tenim la sentència contra els presos polítics catalans que requerirà una resposta contundent i unitària i només amb una demostració potent de suport popular, es podrà revertir la situació actual.
Tinc clar que tan si som un milió, com si en som dos, com si en fòssim tres, l’Estat espanyol no variarà la seva postura. De fet portem vuit anys fregant els dos milions cada any i no els ha tremolat el pols a l’hora de repartir garrotades amb les porres i també garrotades judicials. Per a qui és important omplir novament els carrers de Barcelona, és per a nosaltres els catalans. És la nostra festa nacional. La més pacífica i participada del món. És el nostre aparador internacional i crec que no hi hauríem de renunciar.
Per tant penso que passar tota la Diada per Barcelona, participant de tots els actes programats –i dels que no s’han programat- és la millor opció per aquesta edició de l’Onze de Setembre. Encara que fóssim alguns menys que l’any passat, cada manifestant serà un rebuig a l’Estat que ens oprimeix tots els dies de l’any.
Després de dos anys de reculades polítiques, comença a ser hora que ens donem impuls popular per a passar un octubre que s’anuncia calent. Podem deixar al terra les banderes dels partits, hi tenim tot el dret, però no podem deixar a terra la nostra Diada Nacional.
Jaume Singla