Ombres del passat – Eduard Creus

O

Que la delegada del govern central a Catalunya , la Sra. Maria de los Llanos de Luna, no té cap mena de simpatia pel país on resideix i treballa, no és una novetat. La seva voluntat de voler imposar la bandera espanyola a les escoles, les denúncies contra els municipis que van declarar-se territori català lliure o, la que va interposar al govern de Girona per haver contractat trens per facilitar l’assistència de la ciutadania a la manifestació del darrer 11 de setembre, avalen amb escreix la seva actitud hostil i manca de respecte cap a la nació, i cap a les institucions catalanes. Aquesta advocada, de qui alguns han qualificat el seu tarannà com el “d’una virreina d’una colònia”, ha encès novament la polèmica en va participar en un acte d’homenatge a la Divisió Blava, lliurant un diploma a la “Hermandad de Combatientes de la División Azul”, en un acte d’homenatge a la Guardia Civil a la caserna de Sant Andreu de la Barca. Les actuacions de la Sra. De los Llanos segueixen la mateixa tònica que els ministres del seu partit. Malgrat la seva demagògia per voler una imatge cordial i dialogant, no aconsegueixen dissimular els somriures forçats que disfressen una ganyota d’antipatia. La seva contesa per desprestigiar a Catalunya i als catalans s’ha estès arreu de totes les comunitats d’Espanya i furga desesperadament per deixar empremta dins del nostre propi país. Equiparen la política catalana amb el nazisme, i fan mans i mànigues per esclafar qualsevol tipus de demostració, que posi de manifest la defensa de la llengua, de la cultura i del sobirania d’aquest país. Homenatjar als qui van defensar el feixisme i mostrar una actitud bel·licosa enfront de la causa catalana, ha deixat de ser una parcel·la exclusiva dels hereus de la doctrina de Franco. A l’any 2004 quan l’avui esberlat PSOE era el partit governamental, el llavors ministre de defensa, Sr. José Bono també va incloure a un membre dels que van lluir l’escut amb les fletxes de la Falange i la creu gammada, a la desfilada anual del 12 d’octubre. El motiu aparent, la reconciliació entre les antigues parts enfrontades. Patètiques les actuacions tant la del Sr. Bono com la de la Sra. de Luna, que persisteixen en lloar allò que tot Europa no vol sinó oblidar. Les ombres del passat continuen planejant pel cel de Catalunya i el tenyeixen de blanc i negre. La recent despossessió d’identitat que el català ha patit a la Franja de Ponent, és una negació de l’existència de la nostra llengua. El ministre Wert s’ha sortit finalment amb la seva, i ha aconseguit que el govern de què forma part aprovi la polèmica LOMCE. Aquesta llei serà de gran utilitat al seu col·lega Cristobal Montoro, a l’hora d’escatimar els pagaments que ha de fer al govern català. Els càrrecs corresponents als costos dels alumnes que, rebran l’ensenyament en els centres on les classes s’imparteixin en castellà es multiplicaran per dos o per tres, alhora que continuaran reduint l’índex d’endeutament. En el fons de les seves ments estan convençuts que l’ofec a què ens sotmeten, ens farà recular en la via cap el dret a decidir. Llàstima de no haver-los convidat a contemplar l’estelada humana, que el passat dissabte, dia 18 de maig es va fer a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada. Haguessin vist que malgrat tant estrènyer, encara ens queda molt d’aire dins dels pulmons. Eduard Creus