Òdena també diu sí a la Declaració de Sobirania

0

ple òdena.jpg El Ple Municipal de l’ajuntament d’Òdena, celebrat el passat dimarts, va aprovar una moció de suport a la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del Poble de Catalunya, que el Parlament havia aprovar el passat 23 de gener. La moció va ser presentada pels grup del govern format per CIU i ERC i es va aprovar amb el vots dels quatre regidors de CIU, els dos d’ERC i un del regidor del PSC, Joan Estruch. El Partit Socialista havia donat llibertat de vot als seus regidors i quatre representants dels cinc que té al consistori odenenc hi van votar en contra. Aquests quatre regidors van ser Francisco Guisado, Juan Fernando Rubio, Sandra Fernandez i Maria Dolores Martín. D’altra banda, l’alcalde d’Òdena, Carles Casanova, va defensar la proposta i va voler fer referència a unes paraules de caire històric i unes altres de caire jurídic del jutge-magistrat de l’Audiència de Barcelona, Santiago Vidal. L’alcalde va enumerar diverses nacions europees que van assolir la independència al llarg del segle XX i XXI, entre les quals va citar Noruega, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, o les darreres, al 2006 i al 2008, Montenegro i Kosovo, respectivament. A més, va explicar, amb paraules de Santiago Vidal, que això havia estat possible perquè els estat dels què procedien havien reconegut el dret a que els ciutadans tinguin l’última paraula. Va afegir també, que el tribunal internacional de justícia de La Haya va emetre una Sentència el 2010 amb un apunt cabdal per a la llibertat dels pobles, i que és la clau de volta per resoldre aquest presumpte atzucac en el què vol posar l’estat espanyol a Catalunya. Segons aquesta sentència, citada per l’alcalde en seu de Ple, el Tribunal de La Haya afirma que “declarem que no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi la declaració unilateral d’independència”; “declarem que quan hi ha contradicció entre legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona”; i finalment, “declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans si no que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari la legalitat”. Amb aquestes paraules es va tancar la intervenció, aprovant per majoria la Declaració sobiranista.