La nova Llei de Contractes del sector públic

35

El passat 9 de novembre va publicar-se al BOE la nova Llei de Contractes del Sector Públic. Aquesta llei transposa a l’ordenament jurídic les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

L’extensa norma incorpora finalment al nostre ordenament les directrius marcades per la Unió Europea en matèria de contractació pública. L’objectiu principal, emmarcat dins l’Estratègia Europa 2020, és, en termes generals, configurar un sistema de contractació unificat que contribueixi a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, utilitzant, a la vegada, els recursos públics d’una manera racional des del punt de vista econòmic i de l’interès general. L’objectiu, doncs, és clar; la manera de fer-ho possible, no tant.

La Unió Europea intenta aconseguir una major transparència en la contractació pública i una millor relació qualitat-preu en els contractes de l’administració. Seguint la tendència dels darrers anys, es pretén, d’una manera decidida, allunyar-nos de l’imperatiu, gairebé exclusiu a la pràctica, del preu, per introduir en el procediment de contractació, i per tant, dels seus resultats, els aspectes inclusius necessaris de qualitat, respecte mediambiental, consciència i paràmetres socials, així com els aspectes innovadors, vinculats a l’objecte del contracte.

Aquestes determinacions haurien de fer possible que les PIMES i empreses especialitzades puguin competir en un mercat on el preu condicionava (i continua condicionant) gairebé la totalitat del procediment. S’han introduït mesures dissuasives per a les ofertes anormalment baixes. El dubte, però, és si això serà suficient. Probablement, no. Així que necessitem un veritable canvi de mentalitat i cultura de la contractació.

Tanmateix, s’intenta donar resposta a una de les demandes més generalitzades en relació a la contractació pública, com és la simplificació dels tràmits i la reducció de la burocràcia. No obstant, malgrat la voluntat, la matèria no destaca per la seva simplicitat.

Apareix la nova figura de la concessió de serveis, eliminant la del contracte de gestió de serveis públics. La institució del “risc operacional” pren força, tot i que no és fàcil la seva definició i concreció. Es reforça i estén el recurs especial en matèria de contractació, el qual té efectes suspensius automàtics si l’acte recorregut és el d’adjudicació.

Com a regla general, no podran adjudicar-se contractes sense publicitat. S’elimina el procediment negociat sense publicitat per raó de quantia, i es redueixen fins a 40.000 i 15.000 euros els límits actuals de 50.000 euros per a contractes d’obres, i 18.000 per a la resta. Els denominats contractes menors.

En definitiva, és impossible resumir la complexitat de la Llei i el seu procediment en un article, però aquests són alguns dels aspectes a destacar de la nova norma, que respon a les exigències europees i a les necessitats del mercat. També de la conjuntura política. Però la contractació pública és plena de matisos i excepcions. Tots necessitarem un bon reciclatge i un ampli coneixement de les possibilitats que ens brinda, tant a l’administració pública com al sector empresarial.

La seva entrada en vigor ha estat ajornada fins el 9 de març de 2018. Tenim tres mesos per preparar-nos.

Càrol Castillo
Directora de Grup Carles Advocats