Notes teatrals: Més que dir NO, dir PROU!

36

Bombers. Autor: Jean-Benoît Patricot. Traducció i direcció: Jordi Vilà. Amb: Mariantònia Salas i Salvador Miralles. Producció: Mise en Lumière/Barna-Bé. Teatre de l’Aurora, 7 d’octubre 2018. 19h

“És perquè no vas dir res que ha passat tot el que ha passat. Si haguessis dit NO…”. Així arrenca Bomber(S), una obra dura, molt dura, que hauria de veure tot jove en amunt. Ataca de cara diversos fronts: l’abús o el consentiment sexual, la discapacitat psíquica, les relacions de poder, la perspectiva de gènere, la manipulació, l’ètica, la hipocresia de la justícia, l’educació del NO…

A escena, només 2 actors: Mariantònia Salas i Salvador Miralles, que interpreten els papers d’una noia “mentalment limitada” (així l’anomenen) i un bomber que ha abusat d’ella. De fet, no ha estat l’únic. I no és cap spoiler. Els trobem abans del judici que determinarà la culpabilitat o no de l’home. Ella reconstrueix la història numerant i titulant les escenes com l’ha ajudat la psicòloga per explicar-ho amb claredat davant el jutge. Ell intenta reescriure-les per rebaixar els fets. Però hi ha proves. Proves que apareixen quan el text necessita més munició i que mantenen el diàleg en una tensió constant.

El text, amb les reaccions i raonaments de l’un i de l’altra -ella dotada de les paraules i les reflexions de la psicòloga, que li permeten pensar amb menys limitacions-, és brillant. Equilibra la cruesa amb petits instants d’humor que, de tan blanc, esdevé negre. I no deixa d’avançar, si bé en algun moment s’encalla sobre l’eix motor, donant alguna volta de més.
Bomber(S), del dramaturg Jean-Benoît Patricot, va néixer en francès (Pompier(S)) i es va estrenar el 2016 dins l’Off del Festival d’Avinyó, al Théâtre du Balcon de Serge Barbuscia, director també de l’obra. Aquella versió, però, no era l’original, sinó una de reduïda que no incloïa unes referències al passat de la noia que sí que apareixen en aquest Bomber(S) estrenat el 2017 a la FIET de Mallorca. Recuperar-les és una decisió del traductor –i director en la versió catalana– Jordi Vilà, que també ha modificat altres aspectes del muntatge, com ara una escenografia igualment austera però que compta amb reveladors elements a nivell argumental (facilita els salts en el temps) i discursiu.

En veure’l aleshores –com recull la crònica El Festival d’Avinyó és un miracle de la secció “Recomana al món” de Recomana.cat– ja en vam destacar l’encert de la temàtica, el guió i la interpretació, i també el desig que un “imperdible” com aquest es traduís i arribés a casa nostra. Això ha estat possible gràcies a una comunió de factors, que comença per l’associació Mise en Lumière/Barna-Bé, organitzadora del OUI! Festival de Teatre en Francès de Barcelona (que el febrer del 2017 el porten en francès a l’Almeria Teatre i en fan la lectura dramatitzada en català a la Sala Atrium), i passa per la fira La Mostra d’Igualada (que l’acull el mateix 2017 dins el Mercat de projectes que possibilita la producció d’espectacles i el 2018 dins la programació oficial de La Mostra JOVE). Bomber(S) ha tornat ara a Igualada per representar-se al Teatre de l’Aurora i el proper mes de maig serà al Teatre Akadèmia de Barcelona, entre altres cites, moltes de les quals són funcions escolars. I ja s’està preparant en castellà.

Amb un treball actoral que retrata la complexitat dels personatges –Salas ja s’ha endut el Premi a la millor interpretació femenina de les Illes Balears 2017– i una posada en escena (llum, so, disposició en l’espai, etc.) que realça l’acció, l’espectacle esdevé pur teatre colpidor i d’esgarrifança necessari per a construir una societat millor, amb persones més sanes i responsables, que bona falta ens fa.

Per a continuar l’aprenentatge del NO us recomanem Aüc. El so de les esquerdes de Les Impuxibles i Carla Rovira. Mai n’hi ha prou en educació. Però sí que ha arribat l’hora de fer efectiu el PROU.

Núria Cañamares | @ncanyamares