A Igualada hi ha aproximadament, tot i que l’ajuntament no en té un cens, 3500 habitatges buits a la ciutat, en desús, ja sigui de particulars, immobiliàries o entitats bancàries. Aquesta xifra xoca amb el petit nombre d’habitatges de lloguer assequibles o el parc de lloguer social, insuficient per donar resposta a la gran quantitat de persones, moltes d’elles famílies, que necessiten un lloguer social. Aquest, segons Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3, de l’Observatori de l’Habitatge i col·laboradora de Càritas Diocesana de Barcelona en temes d’habitatge social i d’inclusió, hauria de ser inferior al 40% dels ingressos d’una persona, fet que no sempre es dona.
Mentrestant, els lloguers a la ciutat segueixen pujant per la demanda de, per exemple, estudiants que venen a viure a Igualada per la oferta formativa de la Universitat. En dades de la pàgina “Habitaclia”, els lloguers a la ciutat d’Igualada ja tenen un preu mig de 6,18€/m2 al mes de març de 2018, 0,55€/m2 més que al juliol de 2017. Això es tradueix en què un pis de 70m2 valgui, de mitjana 432,6€.
Sovint, el fet que hi hagi habitatges buits a la ciutat, es deu al fet que estan en mal estat o necessiten ser reformats, motiu pel qual no es poden llogar ni vendre. És per això que l’Eric Morros (Educador Social) i Míriam Mayench (Filòloga Anglesa i estudiant d’Educació Social), cercant solucions per aquesta necessitat, han trobat en la masoveria urbana una possible solució i alternativa a la falta d’habitatge social a la ciutat, a les necessitats de moltes famílies a tenir habitatges de lloguer social i que ofereix a propietaris/es d’habitatges en mal ús o que requereixen manteniment poder tenir rehabilitats aquestes propietats. Aquesta alternativa, cada cop més estesa, consisteix en un acord entre propietaris i masovers on es marquen uns temps determinats de contracte que justifiquen certa inversió de temps, material i recursos humans.
