Montse Lobato: “Els clubs de lectura ajuden a descobrir nous gèneres”
M

7 d'octubre de 2018

Soc nascuda i visc a Igualada. Vaig estudiar la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació, em vaig llicenciar en Documentació. Vaig començar a treballar a la Biblioteca quan va obrir, l’any 1999 com a auxiliar, amb els anys vaig ser biliotecària i ara, després que es jubilés la M. Teresa Miret, en soc la directora.

Què són els clubs de lectura?
Són trobades d’un grup de persones que han llegit un mateix llibre i es reuneixen per compartir l’experiència d’haver llegit aquest llibre i les seves sensacions. I sempre tenen un moderador, que pot ser algú de la Biblioteca o bé algun professor de literatura, de filosofia… I la veritat és que agraden molt perquè, així com la lectura és quelcom molt personal, a la gent li agrada compartir i parlar sobre el que ha llegit.

Quants n’ofereix actualment la Biblioteca Central d’Igualada?
Actualment n’oferim deu, tot i que d’un d’aquests deu en fem quatre grups diferents. Tenim el de novel·la per a adults, tant en català, castellà o alguna llengua estrangera, el de novel·la d’autors catalans, el de llegir el teatre, el de filosofia, el de còmic per a adults, el de literatura i cinema, el territori fantàstic per a joves, el de literatura infantil que és per a nens i després també en fem un de literatura infantil però adreçat a pares i mares, educadors, psicòlegs que vulguin descobrir les novetats de contes que han arribat a la Biblioteca però des del punt de vista adult, que té molt èxit sobretot entre professionals.

Quin és el seu funcionament? Tots es basen en el mateix o cadascun té les seves característiques.
N’hi ha alguns que tenen unes característiques pròpies, com és el de literatura i cinema, en què la gent es llegeix el llibre i el dia de la trobada, en primer lloc es visiona la pel·lícula del llibre i després es fa com un cinefòrum. També hi ha el de filosofia, que malgrat haver llegit un text filosòfic, a l’hora de la tertúlia es parla de termes més genèrics de la filosofia. I el de teatre també és molt especial, perquè es llegeixen el text teatral, el comenten i el cap de setmana següent el grup té un descompte en les entrades per anar al teatre, tant al Teatre Municipal l’Ateneu com al Teatre de l’Aurora, on poden visionar l’obra en què es basa el text que han llegit. Els teatres igualadins, a començament de temporada ens suggereixen quines obres podem treballar en el Club. Els estem molt agraïts i fins i tot el Teatre de l’Aurora intenta que puguem assistir a la funció del divendres en què a l’acabar hi ha una xerrada amb els actors, fet que és un valor afegit per als membres del club.

Fa molt anys que es duen a terme?
Sí. Els primers que vam fer són el de novel·la i el de novel·la en català, que es van iniciar el 2001. De fet, del de novel·la hi ha quatre grups, dos moderats per la Maria Enrich i els altres dos pel Josep Pallarès i com que ja no teníem ni dies ni espai per fer-los a la Biblioteca, un dels dos del Josep es fa a l’Espai Cívic Centre.

Totes les trobades es fan a la Biblioteca?
A part de tots els que fem aquí, en fem d’altres en col.laboració amb els centres cívic i amb centres educatius (l’Escola Pia, el Mestral, el Montclar), amb les grans lectores del Centre Cívic Montserrat, amb l’IES de Calaf. I també en fem un de molt especial, en col·laboració amb la Fundació Sanitària Sant Josep que és per a persones amb dany cerebral, que venen aquí a la Biblioteca, llegeixen llibres de lectura fàcil o contes curts, convertint-se en una activitat de rehabilitació. Es va començar ara fa mig any i és a càrrec d’una de les professionals de la Fundació Sant Josep.

Hi ha previsió d’afegir-ne de nous, properament?
Bé, el darrer que vam afegir va ser el de teatre i malgrat que d’idees n’hi ha moltes, ens falten dies i espais perquè molts d’aquests clubs es fan a la nostra sala d’actes i els hem de combinar amb totes les altres activitats que fem: presentacions de llibres, conferències, recitals… Per tant, de moment, queda complet.

Quina periodicitat tenen.
Habitualment és cada mes i mig, dos mesos. Però n’hi ha algun, com és del de teatre que se’n fa un cada temporada.

Quin criteri se segueix a l’hora d’escollir els llibres?
El criteri correspon al moderador del club. A vegades es demana opinió als participants però amb això es corre el risc que es llegeixi sempre un mateix tipus de literatura, i els clubs de lectura pretenen fer descobrir nous gèneres als participants.

Tenen bona acceptació per part dels igualadins?
Sí. Hi ha llista d’espera a la majoria de clubs, menys al jove, que és el que costa més perquè és una època de la vida en què la lectura queda una mica relegada. De tota manera qui vulgui apuntar- s’hi que es posi en contacte amb la Biblioteca i sempre que hi a una baixa, anem tibant de la llista d’espera. Els participants dels clubs, a més, tenen com uns premis, els tenim una mica mimats. La Xarxa de Biblioteques de la Diputació cada any organitza una sortida a un teatre per als participants dels clubs de lectura de les biblioteques i per aquest proper any crec que la intenció és anar al Liceu. Això és com una mica un premi a la fidelitat dels participants dels clubs. També els del Club del Còmic fan cada any una sortida al Saló del Còmic de Barcelona. I sempre que hi ha activitats que ens semblen adients els les proposem i facilitem que hi puguin anar.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Llegeixes els llibres que et regalen per Sant Jordi?