Misèria europea

0
manifestaciones_mayo_grecia.jpg

La Història Sagrada ens parla d’un poble que adorava un vedell d’or. A l’actual Europa hem acabat per adorar la misèria… dels altres. Els homes de negre que l’Europa del Nord ha enviat a l’Europa del Sud -i de moment són a Grècia i Portugal- han obligat al govern grec a fer una llei mitjançant la qual els fabricants de productes periples podran vendre per al consum humà els aliments que hagin caducat. Això sí, una mica més barat. La misèria humana a la vella Europa sembla que no té ni límits ni aturadors. Els dirigents polítics -siguin del color que siguin- estan portant a la societat a quotes de misèria mai vistes fins ara. No fa tants anys que es va establir el control de qualitat dels aliments i en posar unes dates de caducitat amb prou marge per impedir que els consumidors tinguessin algun problema sanitari, també es va compensar, via escandall, l’increment de costos. Els camions de transport d’aliments es varen refrigerar i homologar -pagant el corresponent permís administratiu- i es varen establir tota mena de protocols sanitaris per preservar la qualitat dels aliments. Els compradors ja ens hem acostumat a mirar la data de caducitat abans de comprar un aliment envasat, perquè és un dels elements claus a l’hora de decantar-se per un article o altre. Ara però a l’antiga Grècia i causa de les imposicions dels “homes de negre” que protegeixen els interessos bancaris de les grans corporacions, només caldrà mirar-se la data de caducitat dels iogurts, de la llet o de les conserves, per saber que a caixa tal vegada els els cobraran una mica mes baratets. Això que passa a Grècia pot passar ben aviat a Espanya -només falta que ho digui Angela Merkel- i es podran fer distincions entre els que mengin aliments en perfecte estat i els que els mengin caducats. Estic segur que a l’hora de fer els nous convenis -des de fa uns anys es fan a la baixa- hi haurà patronals que ja descomptaran l’estalvi que poden fer els seus treballadors “si compren menjar caducat” i per tant es podran mantenir cobrant molt menys. Ja veig els dirigents del partit al govern, aplaudint la mesura d’estalvi. De la mateixa manera que hi ha botigues outlett amb peces de rebaixa durant tot l’any, ben aviat podríem veure outletts d’aliments on es dispensaran iogurts caducats gairebé al mateix preu. “Pensi que en passar-se de data, els iogurts recuperen els bífids actius que havien perdut durant el procés de pasteurització” diran els venedors als compradors més reticents. A l’altar de la crisi econòmica i per tal de servir a les grans corporacions financeres -que no donen cap rendiment a la societat ja que es dediquen únicament a l’especulació- hi estem sacrificant el que es coneixia com a Estat del Benestar. Quan les tisorades ja han arribat a l’os i no sembla que es pugui seguir maltractant la butxaca i la supervivència de les famílies, ara ja estem entrant en la misèria moral de posar-los la vida en perill a base de vendre legalment, aliments que han superar la data de caducitat. Tal com deien els botiguers d’abans: la vida està molt cara. N’hi ha de més barata… però ja no és vida. Jaume Singla