Segons el diccionari, enraonar és que dues o més persones parlin alternativament entre elles. Discutir i examinar alguna cosa en conversa. Però és més. En Josep Maria Terricabras ho va expressar molt bé. “Quan enraonem -quan fem raons i raonaments amb el llenguatge- mostrem que creiem en la possibilitat d’arribar a acords o, almenys, d’arribar a entendre’ns”. Diuen que enraonant la gent s’entén, però sovint només es fan monòlegs. Ni s’escolta, ni s’argumenta. Només es verbalitzen posicions inamovibles. Costa dir a l’altre: “tens raó”. Es lluita per continuar tenint-la. Convèncer els altres de les pròpies raons. I com són fermes, es defensen. I quan s’arriba a transigir, és després d’una negociació, on l’altre renuncia a alguna cosa per compensar-los. Es busca guanyar el combat, on s’informa de la situació. Del que passa, del que es pensa i, si es pot, on es diu als altres el que han de fer. La tolerància és només una expressió de superioritat. De la condescendència del qui ensenya la seva força, els seus plantejaments i les seves idees, convençut de que els demés hauran d’adaptar-s’hi.
Moltes converses són bajanades. Parlar per no callar. I quan es diu “hem de parlar”, es posen seriosos, i es preparen per a un combat. Per “cantar les quaranta” i posar l’altre al seu lloc. Per evidenciar una posició de força – com si això els importés gaire a la resta. I es cerca una forma perquè s’adonin que “no van bé”, si volen continuar plegats. Tant a la feina com en l’entorn familiar. “Algú ha de dir el que cal”, per preservar les jerarquies i defensar els posicionaments. Però així sols es posa a tothom de mal humor i no resol res. Són accions que provoquen reaccions defensives. Les converses mai haurien de ser una baralla. Ni cercar victòries. Ni un guirigall de foteses pel gust d’escoltar- se. Els silencis són sovint més eloqüents que les paraules. No cal exposar opinions i valoracions que no es demanen. Conversar és compartir, explicar, escoltar i aprendre. Satisfer la curiositat i anar més enllà del propi pensament. Reforçar les pròpies conviccions. Llenguatge lògic per explicar les idees. Per esvair els fums de les incerteses i la ignorància. Concrecions del tangible en mig de la nebulosa. Per perfilar conceptes i escatir els significats profunds. I per això calen expressions més enllà del verb. Perquè les paraules no sempre són precises i les interpretacions són font de confusió.
Enraonant es millora, encara que no sempre ens agradi descobrir les pròpies limitacions o les situacions que ens molesten. Saber més, no sempre ens fa més feliços. A vegades preferiríem seguir en la ignorància, en un món fet a mida i viure un núvol virtual. Som com som. I cal saber-ho, si es vol respecte i millora.
PERE PRAT, empresari
