Maternitat per subrogació i prestació econòmica per maternitat

31

La maternitat subrogada, gestació per substitució o “ventre de lloger” en l’àmbit civil, el Tribunal Suprem entén que no cap la inscripció en el Registre Civil del contracte de maternitat per subrogació per ser nul, segons la norma civil espanyola.

Ara bé, a l’esfera laboral i, en especial de la Seguretat Social, en sentències de 25 d’octubre i 16 de novembre de 2016 el Tribunal Suprem si reconeix el dret a la prestació econòmica per maternitat.

El fet que el contracte de maternitat per subrogació es pugui considerar nul en Dret espanyol, no priva que la finalitat última de la prestació per maternitat és la cura del menor, siguin els pares biològics o no, per tant s’ha de tenir dret a accedir a la prestació per maternitat.

Destacar la sentència del Tribunal Suprem, Sala del Social, de 25 d’octubre de 2016, que confirma la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 15 de setembre de 2.015, en un cas de «ventre de lloguer» on el pare biològic és un ciutadà espanyol. El Tribunal Suprem li reconeix el dret a percebre la prestació econòmica per maternitat ja no sols per raó de la integració del menor en el nucli familiar del pare subrogat sinó per la condició de pare biològic.

La renúncia que la mare biològica realitza a exercir la pàtria potestat, al marge de la valoració jurídica que això tingui, junt amb l’absència de nucli familiar, condueix a que el pare biològic estigui en condicions de gaudir el permís de maternitat.

De la mateixa manera també entenc ha de tenir els drets de permís per naixement de fill i maternitat i paternitat contemplats en els articles 37.3 b) i 48 de l’Estatut dels Treballadors.

Santiago Portillo, advocat