Mas, l’home a abatre – Josep M. Carreras

M

Moltes vegades he pensat que era important que la CUP fos al Parlament. La seva tasca ha estat positiva i han portat uns aires nous a la màxima institució catalana. Però de la mateixa manera, em feia por que la governabilitat del país depengués d’ells. Els seus plantejaments són tan allunyats de l’entorn català i europeu que no crec que sigui possible dur a terme una política conjunta amb la UE.
Els seus plantejaments anticapitalistes no ens poden fer perdre de vista que vivim en una societat i un veïnatge capitalista i pot ser perillós voler-ho canviar d’un dia per l’altre. Un país no pot viure aïllat. Allò que cal, ara per ara, és controlar el capitalisme, denunciar els seus abusos.
Aquest és l’origen de la seva negativa a permetre que Artur Mas sigui el president de la Generalitat. Però al meu entendre és un error i els motius que aporta la CUP per justificar-se no m’acaben de convèncer.
És evident que Mas és el representant d’un partit que ha estat tocat per múltiples casos de corrupció, però no és menys cert que no ha de pagar per les culpes dels altres. Estic convençut que el govern espanyol ha mirat amb lupa la seva economia i el resultat és que no hi ha cap acusació contra ell. Qualsevol irregularitat hauria sigut suficient per tombar-lo. Però no han trobat res de res.
D’altra banda, dubto que cap altre president de la Generalitat hagués aguantat els embats que li han vingut de totes bandes. Ha resistit tossudament i no s’ha deixat doblegar. Tot i que inicialment no fos independentista, ha sabut col·locar-se al lloc que li corresponia després del clam popular per avançar per aquest camí. La seva tenacitat va permetre posar les urnes al carrer el 9N de 2014 i donar a conèixer al món quina era la voluntat dels ciutadans de Catalunya. Dubto que cap altre president de la Generalitat hagués actuat amb tanta fermesa.
D’altra banda, sempre ha dit que només volia ser el president de la transició i que un cop aconseguit el nou estat, ell no es tornaria a presentar. El termini s’ha establert en un màxim de divuit mesos. Tan difícil és permetre que acabi la tasca iniciada i per un període tan breu?
És cert que Mas ha esta el president de les retallades, però és evident que no les ha fetes per gust. L’ofec de l’estat espanyol ha estat una rèmora constant que ha pesat sobre les finances de la Generalitat, que ha hagut de fer molts equilibris per arribar a final de mes.
A més, no sé si la CUP s’adona que amb la seva actitud està fent el joc a l’estat espanyol i a tots els poders fàctics que fan mans i mànigues perquè el procés independentista no tiri endavant. Davant les envestides passades i les que ens preparen des de Madrid, Catalunya necessita un govern fort, presidit per una persona de prestigi, coneguda i respectada internacionalment. I, al meu entendre, Mas compleix perfectament aquesta funció.
En les darreres eleccions, la CUP va basar la seva campanya sobre dos eixos: va assegurar que no faria Mas president i que tampoc no permetria que descarrilés el procés independentista. Espero que ara es recordin d’aquesta segona promesa. L’error va ser fer la primera perquè ara, si volen ser coherents, es veuen atrapats per les seves pròpies paraules. I perilla el procés per una qüestió que sembla més personal que altra cosa.
Ja sé que el model d’estat que planteja la CUP no és precisament el model de CDC, però aleshores ¿per què ells mateixos plantegen com possibles presidents altres membres del mateix partit? Disculpeu, però aquesta intransigència d’una minoria em sona a imposició i no pas per la via democràtica. El futur del país està per damunt dels partidismes i al pas que anem, podem perdre bous i esquelles.
Ah, i per si algú pot pensar el contrari, he de dir que mai no he votat Mas ni el seu partit.
Josep M. Carreras