El SAP Anoia posa en marxa un ambiciós projecte per afavorir l’ús racional dels fàrmacs

289
L’equip del SAP Anoia: Rosa Gasulla, Núria Carrer, Mar Casanovas, Maria Homs i Carme Riera.

Que els ansiolítics siguin els més receptat en el nostre territori no és quelcom que ens diferenciï d’altres zones, perquè la situació és molt similar. Probablement la causa té a veure amb la situació derivada de la crisi econòmica, però també dels nous valors i costums socials.

Un problema greu que afecta a l’alt consum d’ansiolítics en l’actualitat, és el fet que la societat no accepta les emocions que deriven dels problemes quotidians, com ara: la frustració, l’angoixa, la tensió, la incertesa, el malestar… Volem estar contínuament feliços, contents i sense preocupacions, i això és pràcticament impossible.

Per això és molt important que aquest tipus de fàrmacs només s’han de consumir si t’ho ha receptat un professional sanitari. Els metges han de conèixer la teva situació actual i el teu estat emocional abans de receptar cap ansiolític, ja que hi ha molts fàrmacs que produeixen ansietat. De la mateixa manera, han de tenir en compte si tens algun tipus de problema orgànic, com ara problemes de tiroides, respiratoris, o cardiovasculars … ja que poden alterar els efectes dels ansiolítics.

El perill de convertir els ansiolítics en quelcom “normal”
La directora del SAP Anoia, Carme Riera, explica que “més enllà de la quantitat de gent que pren aquest tipus de fàrmacs, el que més ens preocupa és que hi hagi gent que en prengui de forma continuada, crònica, perquè creen addició, o en el pitjor dels casos i en gent gran, que caiguin i es trenquin un fèmur. S’ha de vigilar que les conseqüències no acabin sent pitjor. Aquestes medicines s’han de donar a la persona de forma molt curosa, i amb indicacions concretes, i ajustades al perfil de cada persona, fent-ne un seguiment”.

Els professionals del CAP Montbui han decidit treballar la millora de la indicació dels ansiolítics. “Serà molt important la implicació de la població, en aquest projecte de millora”, diu Riera. “S’estan oferint a la televisió pastilles per dormir com si fos el més normal, quan el lògic és que la gent se’n pugui anar a dormir sense prendre’s cap pastilla. Hem de poder fer exercici, tenir estils de vida més sans, o que podem anar a plorar a l’amic, al veí o al capellà les nostres penes, i no necessitar prendre’s un ansiolític perquè estem sols i ningú no ens entén. Aquest tipus de fàrmac és el darrer recurs, mai el primer, i sempre sota la prescripció mèdica”.

Les mesures alternatives per lluitar contra l’insomni, per exemple, són possibles sense necessitat de prendre’s un ansiolític. La farmacèutica del SAP Anoia Mar Casanovas explica que “el que s’anomena la higiene de la son és molt important. Estem acostumats als hàbits, i prendre’s un got de llet, o una dutxa d’aigua calenta abans de dormir, pot ajudar molt si ho hem cada dia, també si deixem de fer la becaina després de dinar… És important la voluntat del pacient per aconseguir l’objectiu, també anar reduint la quantitat de fàrmacs per evitar la dependència”.

La importància de la prescripció social
Que els metges no siguin algú que necessàriament ha de receptar un medicament cada vegada que es visita, és una situació que s’està erradicant. Núria Carrer, adjunta a la direcció del Servei d’Atenció Primària a l’Anoia, creu que “això ja no és tan normal que passi. S’intenta més fer la prescripció social, és a dir, sense necessitat de receptar res.

Potser si una persona gran està trista, és perquè està sola i necessita sortir i relacionar-se amb més gent. A l’Anoia s’organitzen un munt d’activitats, com caminades, xerrades, tallers, sortides… que són molt indicades davant aquest tipus de problemes”.

Projecte Essencial
Els canvis a la societat, els nous hàbits i valors, han conduït també en el sector dels professionals de la salut a fer un exercici d’autocrítica per a millorar. “El repte és que hem de deixar de fer coses que feia molt temps que fèiem, i que ara sabem que no tenen massa sentit, i algunes que les podem fer diferent. També hem de fer-ne que abans no fèiem. No podem fer les consultes igual que fa 30 anys, perquè estem desfasats. No hi ha les mateixes eines, ni les necessitats. La revisió ha de ser constant, és un procés d’adaptació”, diu Carme Riera.

Aquí és on entra amb tota la força el projecte mundial “Essencial”, que lidera aquí l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya que busca un ús racional dels fàrmacs, i alhora que el pacient sigui més responsable de la seva salut, cercant qualitat i seguretat, en base a criteris d’experts mundials. Al SAP Anoia s’han pres molt seriosament aquest projecte, destinant-hi molts recursos.

Per posar uns exemples del què suposa “Essencial”, no a tots els nens que cauen se’ls ha de fer una radiografia per sistema, només si es compleixen una sèrie de requisits. O no a tota persona sana i jove que s’ha de sotmetre a una intervenció quirúrgica, se li ha de fer per protocol una radiografia i un electrocardiograma, també només si es compleixen una sèrie de condicions. O no s’ha de donar sistemàticament antibiòtics per un mal de coll…

Precisament aquest darrer és un dels projectes que l’Anoia es volen impulsar. “D’entrada no es receptaran antibiòtics a tothom, perquè amb això estem generant cada vegada més resistències, i així costarà molt d’eliminar els virus que causen el problema”, explica Carme Riera. Els CAP’s d’Igualada, Montbui i Capellades són els que participen, de moment, en el projecte “Essencial” de forma oficial, però, de fet, hi intervenen tots els de la comarca. La tècnica Maria Homs explica que “farem una estratègia molt activa per a que el projecte s’implementi, i que els professionals el coneguin bé. En aquests tres llocs hi ha una persona que vetlla per aquest projecte, i hi fa un seguiment”.

Des del SAP Anoia insisteixen molt que el projecte no és una optimització de recursos davant les retallades del Govern en el sector sanitari. “És un tema de qualitat i de seguretat. En medicina, no és cert allò de quant més, millor. Per exemple, en el cas dels antibiòtics, o en el cas dels fàrmacs que es prenen per tota la vida, això s’ha de repensar. Hi han altres alternatives i mecanismes per ajudar la gent a curar-se, d’una forma diferent”, exposa Carme Riera. En definitiva, en aquest món on tot canvia i es transforma, l’atenció primària no podia quedar-se enrere. Ens hi haurem d’acostumar. La salut és el primer.

Jordi Puiggròs