Marta Valls: “La salut financera d’Industrias Valls és molt bona”
M

4 d'agost de 2018

La propietària del grup fa un repàs als 70 anys d’història de la seva marca insígnia, Punto Blanco, a més de valorar-ne l’actualitat i exposar-ne els reptes de futur

L’any 1948 el seu pare crea Industrias Valls, l’empresa que iniciarà la marca de mitjons Punto Blanco. Com són els inicis?

En realitat l’empresa va ser fundada per el meu pare i el seu germà, Manuel i Pere Valls Rius, el meu avi també venia del món tèxtil i de la seva empresa en van començar a aprendre els seus fills.
Els inicis me’ls haig d’imaginar més que conèixer-los de primera mà. Segur que van estar plens d’entrebancs en una Espanya fosca i en plena postguerra, però l’esperit emprenedor català seguia viu. Tecnològicament faltava de tot, era un país endarrerit i castigat però, pel mateix motiu, les ganes de tirar endavant, de fer les coses ben fetes i assolir el que hom es proposava resultava molt il·lusionant.

Punto Blanco. D’on ve el nom, com se’ls acudeix?

El meu pare i el meu oncle van fugir cap a Colòmbia durant la guerra civil i hi van estar vivint 11 anys. Aquells anys van jugar un paper en la decisió respecte el nom i el logotip de la marca. De fet el logotip inicial estava inspirat en el d’un equip de futbol colombià.
En aquell temps Colòmbia era un paradís comparat amb Espanya (Catalunya), i tot el que van fer durant aquella etapa va tenir un gran impacte en les seves vides professionals quan van retornar definitivament.

Per què es comença fabricant mitjons?

Perquè havien estat treballant en aquesta indústria a Colòmbia. D’altra banda a Catalunya, hi havia menys tradició mitjonaire que no pas de gènere de punt exterior, a més de tractar-se d’un procés productiu més “tecnològic” que el de la majoria dels altres articles que es fabricaven a l’època. També vam estar produint mitges durant uns anys però amb el temps es va abandonar aquesta línia de negoci.

Què tenen els mitjons Punto Blanco que agafessin tant renom?

Va ser el resultat d’un conjunt de factors: tecnologia molt moderna per a l’època, obsessió per la qualitat, una recerca constant de noves matèries primeres (el meu pare era un apassionat del món dels fils, les maneres de treballar-los i barrejar-los per obtenir resultats diferents). Una aposta encertada i avançada per la publicitat i una gran dedicació.

A partir dels anys 50 es comença a exportar fora. Actualment encara s’està ampliant el mercat de venda o ja s’ha estabilitzat l’etapa d’expansió a l’estranger? Exporteu a tot el món?

Vam començar a exportar ben aviat, com van fer moltes empreses catalanes, i el resultat va ser prou satisfactori. Avui dia seguim exportant però menys del que voldríem. L’estabilització és un concepte que no encaixa gaire en aquests temps en què tot canvia, s’altera i queda obsolet en una revolada.

Dels mitjons es passa a la roba interior, però ara Punto Blanco fabrica molt més que això. Quins productes podem trobar?

A més dels mitjons, en tots el seus vessants, fabriquem interiors, pijames i bany, bàsicament per a homes i nens, el producte femení està concentrat en unes línies molt concretes en les quals som competitius. A les nostres botigues també hi tenim productes complementaris, com peces de punt exterior, que ens fabriquen proveïdors de proximitat.

Tot el producte Punto Blanco el fabriqueu vosaltres o també hi ha producció externa? Si és així, a quins països es produeixen productes de la vostra empresa?

Els mitjons es fabriquen pràcticament tots a Igualada, la roba interior i els articles que van venir a continuació ja van néixer amb un altre enfoc: dissenyar i escollir els teixits a casa nostra però fabricar fora.
El primers anys ho fèiem a tallers externs però amb el temps vam anar canviant d’estratègia obligats per l’evolució del mercat i vam desplaçar la producció a la Xina on comptem amb uns “col·laboradors” molt seriosos, que coneixem i ens coneixen molt bé.

En els darrers anys hi ha hagut una reducció de la plantilla a la fàbrica d’Igualada. Hi ha la intenció de tornar-la a ampliar en el curt/mitjà termini?
La reducció de plantilla, que s’ha fet de forma “orgànica i natural”, era totalment inevitable. El model de fabricació tèxtil actual no té res a veure amb el que havia estat. Vivim en un món dominat per la distribució, tant física com online. Els operadors d’aquesta distribució poden ser mitjans, grans o globals però tant li fa perquè tots tenen una cosa en comú: preu, preu, preu, acompanyat de tot tipus d’exigències.
Nosaltres seguim apostant per la qualitat però som molt conscients que no podem oferir ad aeternum una qualitat que no ens paguen. Hem de ser molt curosos i distingir entre productes.
La plantilla fabril no s’ampliarà per els motius que acabo d’exposar, una altra cosa és que s’hagin d’incorporar nous perfils a més de personal per a les botigues pròpies.

Com ha afrontat Punto Blanco l’aparició de nous mètodes de compra com Internet o aplicacions mòbils? S’ha adaptat bé?

Considero que sí i també que estem en un procés d’adaptació constant.

Més enllà de Punto Blanco, Industrias Valls també té altres empreses dels sectors tèxtil i arts gràfiques, com GrafoPack. Precisament, els treballadors de Grafopack havien convocat una vaga per la setmana del 23 al 27 de juliol que finalment es va desconvocar. Quina és la situació de l’empresa?

Afortunadament es va arribar a un acord, sí. A Grafopack s’estan portant a terme canvis importants i ineludibles.
Les tres empreses d’arts gràfiques del grup i la filatura de Nylon 6.6, són una plataforma excepcional per adonar-se del poder del grans grups. La manera com de forma directa o interposada t’escanyen en els preus i et sotmeten a uns controls asfixiants i moltes vegades innecessaris quan ells poden ser el paradigma de la desorganització. Planificar i programar pot esdevenir una tasca impossible quan els clients et passen les comandes d’un dia per a l’endemà sense tenir en compte els aspectes més bàsics del procés productiu.

Quina és la salut de la resta d’empreses?

La salut financera del grup és molt bona.

Hi ha previst algun canvi generacional al Consell de direcció o ara mateix aquest tema no està sobre la taula?

Fa anys que aquest tema és sobre la taula però les vocacions de la tercera generació han anat per una altra banda, de moment.

Quins són els reptes de futur d’Industrias Valls?

Seguir mantenint el valor de la marca en els segment on encara s’aprecia la qualitat, simplificar els processos de fabricació dels productes per als quals ja no ens pagaran mai més el valor afegit. Aconseguir exportar més per diferents vies i consolidar la nostra xarxa de botigues.
No són només reptes de futur, són de present doncs ja hi estem treballant.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta