Maldat & Malvat SA

32

Més o menys tots hem llegit i seguit què han estat fent els imperis estrangers amb ajut de colons i col·laboracionistes allà on han envaït un territori. Destruir, terroritzar, ocupar, saquejar, imposar, perseguir, eliminar, sotmetre, depurar, … innombrables bestieses que malauradament avui revivim al nostre país. En civilitat i convivència aquestes actituds pròpies de no persones, de bàrbars desvariats, solen justificar-les ells basant-les en principis o lleis infuses, divines, bíbliques o sobrenaturals. Prou coneguda n’és el precepte celestial del regne veí amb la seva ceba d’ «unitat de destí en l’escrot de l’engonal». I la resta en base un seguit de lleis formulades i imposades per l’invasor, per la mateixa organització delictiva governamental, règim dictatorial o règim de farsa constitucional. En tots els casos no es tracta d’altre cosa que de grups criminals amb complex d’inferioritat que han aconseguit, bé per la força de les armes, bé amb un colp d’estat, bé per herència de continuïtat racial o de política imperial, el control d’un territori diferent al seu. Aquestes no persones, esgarriats de molta barra i poc nivell humà, avui continuen fent-se amb les nostres institucions democràtiques, socials, polítiques, policials, judicials, universitàries i religioses. S’emmascaren amb trets morals, envoltant-se d’una suposada credibilitat prestigi i honorabilitat fent-se passar per doctors, llicenciats, mestres o especialistes però quines titulacions acadèmiques i mestratge podrien ben bé haver set comprades, falsificades o manipulades a través d’amiguismes i llinatges familiars teixits durant segles. Han ginyat tant i tant que Catalunya es troba immersa dins d’una sarsuela immenjable insuportable insofrible. Cuinada per un amant de la ceba i la simbomba, on tant la llorigada, el baix poble, com l’alt llinatge, la classe benestant, fa llopada per assaltar quan no joves innocents, immigrants i diferents, quan no per foragitat adversaris, talents dissidents, artistes i professionals que els incomoden i assenyalen o els hi fan nosa per a dur a terme els seus muntatges econòmics i engany a la societat. És el triomf d’una delinqüència organitzada en el si del funcionariat polític amb col·laboració complicitat i Foment de l’alt empresariat d’SA. Trama de maldat que no s’improvisa en un espai curt de temps sinó que es gesta de pares a fills i a nets i que un cop forjada retroalimenta negativament a tots aquells altres personatges actors i secundaris en tots els àmbits públics i privats, dirigents, directius i accionistes disposats a burlar drets universals i saltar-se legislacions i obligacions per tal de beneficiar les elits locals dominants i perpetuar les oligarquies financeres, militars, policials i judicials. I ho han aconseguit, com també desprestigiar totes les institucions d’un estrany i dividit regne el qual no serà mai ni legítim ni legal ni unit, per malvat.

Un cop més veiem com els nostres representants són empresonats, perseguits i insultats; saquejades i violades les nostres institucions organismes i entitats. Arruïnen persones i famílies, tot i que avui sense la tortura amputacions i l’esquarterament que ha caracteritzat als no persones; sadisme i violència inhumana, reconeguda temps a «per les sues grans maldats» crueltat però que en canvi honorava i enorgullia als despersonalitzats dirigents i botxins del país veí. Ara, el clan colonitzador i el col·laboracionisme menysté la honestedat i l’honradesa de vers tècnics, doctes, mestres i professionals catalans quins valors ètics i morals no els donen ni rèdit ni negoci. Cessen de responsabilitat i o feina a eficients treballadors i funcionaris llegits i instruïts que esdevenen crítics amb un sistema de fer i desfer pervers, involucionista o creat per defraudar impostos mentir i enganyar accionistes, bancs, borses i oficines antifrau. Arraconen la gent preparada i amb estudis de debò, persones amb títol i màsters suats, no pas regalats en universitats polítiques i doctrinals de l’Estat veí, per substituir-los per acòlits adoctrinats, ovelles fosques amb el mèrit de consanguinitat, coincidència parroquial, bandereta o medalleta d’exaltat patriota. Un cop més ens voldran assimilar fent-nos retrocedir en valors, en coneixements, en benestar, en equanimitat, en riquesa intel· lectual i patrimonial, ens voldran dur al seu simplisme vocàlic a e i o u, convertint la cultura de l’individu, del ciutadà corrent, tal i com ho fan a casa seva on, per cultura entenen adoctrinament i obscurantisme. Ens voldran avesats a la festa ploranera de l’ai ai ai, de les copetes i tapetes, a la devoció per la cridòria i els farbalans, a maridar amb la creu i la mantellina i l’allitar-nos GALdosa i legionariament amb l’alè de mascle hispà alletat en les quatre tes o potes del tron reial: tavernari, torero, tricorni i tronxo. I de tot plegat, de tanta maldat i tant malvat, Déu em lliuri de cogitar en mal, de malvolença o repugnància, simplement denúncia, ironia, intuïció i descripció a parts iguals, mal que li pesi al suposat il·lustrat de torn.

Manel Ramoneda