Major protecció de les dades personals… però, i de l’honor?

50

Tots hem rebut darrerament múltiples correus electrònics on se’ns informa dels drets que ostentem en relació a les nostres dades personals cedides. Gairebé tothom sap que ha entrat en vigor, des del passat 25 de maig, el Reglament Europeu de Protecció de Dades. Arreu se’ns ha explicat que s’han reforçat els límits en el tractament de les dades de caràcter personal, que s’exigeix el consentiment explícit de l’usuari per rebre determinades comunicacions o que, en cas de vulneració de la normativa, les sancions administratives podrien resultar milionàries per a les empreses infractores.

Certament, s’estan endurint les normes, especialment les europees, per evitar filtracions, abusos o tractaments il·legítims de les nostres dades. Aquesta és una gran notícia. Però no és suficient. Malauradament, el legislador oblida establir les normes que fixin el sistema de càlcul de la responsabilitat pels danys i perjudicis causats a aquelles persones que vegin vulnerat el seu honor i la seva intimitat a causa de la difusió de dades personals. Aquest sistema hauria de ser just i en correspondència real al patiment intrínsec que es genera als afectats.

La difusió de les nostres dades pot arribar a destrossar la reputació d’una persona, el seu prestigi, la seva professió, el seu entorn o la seva autoestima. Obliden les normes regular específicament les conseqüències per a l’infractor de causar un patiment injust i intolerable als afectats, tant si és per imprudència o, pitjor, per mala fe.

Obvia el legislador que, igual que es concreten les fórmules de càlcul per a les sancions administratives per vulneració de la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal, és imprescindible dotar als jutges i tribunals d’un marc normatiu adequat per a la imposició de les indemnitzacions als afectats per danys morals, contra l’honor i la intimitat, i també de mesures de rectificació equivalents a les circumstàncies que van provocar el dany.

La protecció de les nostres dades té la seva raó de ser en la protecció del dret fonamental a la nostra intimitat i al nostre honor. Aquestes premisses no són una novetat del nou Reglament europeu, ni molt menys. Fa dècades que aquests drets formen part dels tractats europeus, les normes constitucionals i la legislació específica vigent. Tots sabem que tenim dret a protegir el nostre honor i la nostra dignitat. Però, quan una persona afectada consulta el seu advocat, normalment les notícies són decebedores, atès que no es pot garantir que els tribunals fallin a favor d’una indemnització justa i a l’alçada del que es consideraria un rescabalament real pel dany provocat. No obstant això, lluitem fins el final.
La jurisprudència, generalment, no tracta bé els danys morals, en bona part, perquè no comptem amb eines de càlcul estandarditzades i objectives que evitin la subjectivitat en l’apreciació d’aquest tipus d’infraccions o delictes, exigint la càrrega de la prova a l’afectat, que no sempre ho té fàcil de justificar. Per tant, mentre no existeixi un veritable sistema de protecció de l’honor i la intimitat de les persones, amb un règim de penes per rescabalament dels danys realment dissuasiu, no s’aconseguirà un canvi en la cultura social de respecte per les dades personals de la ciutadania.

Càrol Castillo | @Carol_GCADV

Directora del Grup Carles Advocats