L’Orquestra Simfònica del Vallès porta a Igualada el seu concert participatiu amb “Un rèquiem alemany” de Brahms

L

Des de fa alguns anys, quan arriba la Setmana Santa, l’Orquestra Simfònica del Vallès organitza una gira amb un concert participatiu amb diversos cors d’arreu de Catalunya. El proper dimarts, 15 d’abril, a les 21h, la Basílica de Santa Maria d’Igualada acollirà Un rèquiem alemany de Johanes Brahms, una partitura per a cor i orquestra, a càrrec de la Coral Mixta d’Igualada, el Cor de Cambra de Granollers i la Coral de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Xavier Puig dirigeix un concert en el qual també participen la soprano Ulrike Haller i el baríton Pau Bordas. Un acte coorganitzat per l’Orquestra Simfònica del Vallès, la Coral Mixta, l’Ajuntament d’Igualada i l’Institut Municipal de Cultura (IMC) i que compta amb el suport de Super Mas i la Clínica Dental Anoia, entre altres. Les entrades, que tenen un preu de 25 euros, amb descomptes per a diversos col·lectius, ja són a la venda al Punt de Difusió Cultural i Turística d’Igualada, al Carrer Garcia Fossas, número 2.   Un rèquiem alemany Molts compositors han abordat el tema de la mort i del més enllà en la seva música. Un d’ells és Johanes Brahms (1833-1897) amb el seu Un rèquiem alemany. Altres de molt coneguts són els de Mozart, Verdi o Fauré. Els tres primers moviments del Rèquiem alemany es van donar a conèixer a Viena, l’1 de desembre de 1867, en una interpretació deficient i amb una recepció negativa del públic. Sense cap desànim, Brahms va tornar a dirigir l’obra a la catedral de Bremen, el Divendres Sant de 1868, en presència de Joseph Joachim i de Clara Schumann. Ja tenia sis moviments i estava, aparentment, completa. Va ser una audició molt emotiva. Intèrprets i públic es van deixar colpir per les belleses de l’obra. El 1869 es va estrenar a Leipzig una versió amb un nou moviment per a veu de soprano i cor. Així s’iniciava la fulgurant carrera internacional que consagrava un jove compositor de 35 anys. El Rèquiem es fonamenta en una superba arquitectura musical, l’expressiva declamació dels solistes, la noblesa dels passatges homòfons del cor, la plasticitat de les fugues corals, l’equilibri de la polaritat entre la contingència humana i la solidesa del suport sobrenatural, visible tant en l’interior dels moviments com en l’estructura general de l’obra. Tot per emfasitzar aspectes com el caràcter efímer de la vida terrenal, la futilitat de l’existència humana, el temor del judici o la certesa de la resurrecció. L’obra conclou amb un inefable sentiment de pau i de conhort.