L’ofici de polític

22

En aquests moments que estem, potser parlar de política i en concret dels polítics pot semblar agosarat i més quan des d’aquest article vull allargar aquest ofici tan difícil i honest, si sí honest. És bo que se sàpiguen i es denunciï tots aquests escàndols, però penso que s’esta fent una neteja de tots aquests indesitjables. Perquè segueixo pensant que hi ha polítics honestos i que treballen per la ciutat sense més intenció de donar un bon servei a la comunitat. Joan Torres va ser un exemple d’honestedat, també recordo amb tristesa la meva amiga Francina Castelltort, polítics honestos amb majúscules de la nostra ciutat, i segur que me’n deixo molts més.

El que sí que és una llàstima és que els valorem quan falten Hi ha polítics honrats i tant que n’hi ha, potser penseu que sóc un il·lús o un nostàlgic no sé però als polítics hem de respectar perquè la nostra societat aprengui de l’exemple i comprengui que aquest ofici és tan honrat com qualsevol altre. Si no respectem els nostres representants que podem esperar en un futur, que els expliquem als nostres fills si cada vegada parlem malament dels nostres polítics escollits democràticament i per sufragi universal. Jo no soc polític ni crec que tingués el coratge per ser-ho, un cop Roca Junyent va venir a l’Hotel America per donar-nos una xerrada, deia que els polítics de les ciutats petites tenen molt més mèrit que els que sortim a la premsa o a la TV.

Deia, aquests passegen per la seva ciutat i es troba als seus con-ciutadans reclamant in situ que tal carrer aquesta malmesa o que el seu fill no poden jugar per culpa de … .o que el carrer aquesta poca il· luminada etc. … Valorem aquest ofici gens fàcil i que en definitiva és el menys dolent, per governar en una democràcia. Des d’aquesta columna el meu més sincer respecte a tots ells, i amb aquest article no vull dir que comparteixi totes les seves decisions ni molt menys, però si he de respectar i respecto la seva tasca diària.

 

Enric Sànchez