Debatia amb un amic si era millor sortir divendres o dissabte. Ell argumentava que dissabte hi ha massa gent, grans aglomeracions, cues per entrar i demanar, i que sembla que tot s’hi val. En canvi, el divendres tot és més planer, la gent té ganes de desfogar-se de la setmana i no espera res més que una bona conversa i unes copes. A mida que s’embalava en els seus arguments em va comentar, abaixant el to de veu perquè unes noies joves, de
trenta i pocs anys, no l’escoltessin, que el divendres sortien grups de dones més o menys
agrupades per gremis: companyes de feina, grups de Ioga o de runing, mares d’escola que queden per whatsapp o antigues companyes de colla que volen reviure la follia de la joventut. Heus ací que l’argument definitiu era la nombrosa presència femenina i el bon rotllo que es respirava quan les persones ens adotzenem en grups més homogenis. Deia que havia aconseguit moltes més cites els divendres que quan sortia el dissabte ja que llavors les noies anaven amb colles mixtes on la competència masculina era una barrera. Em va picar l’ullet i va fer una glopada de vi, sense deixar d’esguardar la clientela del bar.
Li vaig comentar que el divendres era antigament el dia de Venus, deessa de l’amor i la bellesa que els nòrdics anomenaven Freia. I que per això els alemanys del divendres en diuen Freitag o els anglesos Friday (dia de Freyja). I que probablement era per això que li era més fàcil entaular conversa amb les dones. Estaven més receptives perquè des de bell antuvi –amb ell no emprava aquests termes tan passats de moda- el divendres era el seu dia, i també el dia de l’amor. Els antics eren una gent que havien observat la realitat i l’havien modelat en base a unes pautes que havien descobert en els cicles mil·lenaris de la natura i el moviment de les estrelles. Eren pragmàtics i empírics, sense perdre de vista un sentit innat (o per necessitat) de transcendència espiritual i de connexió divina amb el món, amb el tot. I que les hores de cada dia duraven en funció de la llum i foscor solar, no
com ara que per extreure el major rendiment del treball duren igual a l’estiu que a l’hivern. El meu argument històric i astrològic no el va convèncer. I ens vam posar a parlar de Neymar.
Bernat Roca, professor d’Història i Filosofia
