Llei d’Hondt

56

Josep Soriguera
Director de IURIS TRIVIUM ADVOCATS

 

Una persona, un vot?

El jurista belga i professor de dret civil i dret fiscal a la Universitat de Gante, Victor D’Hondt (1841-1901), crea a finals del segle XIX, un sistema de càlcul “proporcional” on sempre surten beneficiades les majories.

Aquest sistema de càlcul ha quedat com la Llei d’Hondt, sistema de repartiment que permet obtenir el número de càrrecs electes en proporció als vots aconseguits per les candidatures, o sigui, una forma d’adjudicar escons, o regidors, d’acord als vots obtinguts per cada candidatura presentada a unes eleccions.

En Espanya s’utilitza aquest sistema com també en altres països com Argentina, França, Bèlgica, Finlàndia, Irlanda Israel o el Japó.

Per què es va adoptar aquest sistema a Espanya? Per la governabilitat. “El difícil trànsit del franquisme a la democràcia parlamentària, i la consciència d’una història turbulenta i penosa, l’herència era una por excessiva per la governabilitat” (El País 10 nov. 2018)

Aquest sistema, com es veurà en el exemple següent, beneficia els partits majoritaris i perjudica els partits minoritaris, això garanteix governs forts, i, en el seu moment, es va considerar fonamental per a la jove democràcia espanyola.

L’exemple és sobre els resultats de les últimes eleccions municipals d’aquesta ciutat, que van ser els següents:

A continuació, amb la següent taula veurem com cada partit pel número de vots rebuts, el número de regidories que aconsegueix. Primerament queden excloses les formacions que no superen el 3% dels vots vàlids emesos, en aquest cas SI Recuperem Igualada. La fórmula és la següent:

Les candidatures s’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres dels vots obtinguts. Es divideix el número de vots obtinguts per cada candidatura pel número de regidories, en aquest cas per 1, 2, 3… fins a 21

Les regidories s’atribueixen a les candidatures que obtinguin els quocients majors, atenent a un ordre decreixent. En el quadre veiem amb negreta i subratllat els vots que cada partit ha precisat per obtenir una regidoria, quantitat que va creixent així que menys regidors s’aconsegueixen. D’aquí ve que els partits majoritàries, en les seves campanyes electorals, apel·lin al vot útil. Aquest sistema actualment es comença a qüestionar, donat que tant personalitats del món jurídic com polític, entenen que marginar les minories no és, que diguem, molt democràtic!