L’incendi de l’estiu – Joan Vidal

L

Finalment, el jutjat d’instrucció d’Igualada, segons va fer públic el 28 d’octubre, va arxivar la causa contra el pagès d’Òdena (Anoia), a l’activitat agrària del qual els Agents Rurals van atribuir la causa de l’incendi del 26 de juliol. Ni el pagès va cometre cap il·legalitat, ni s’ha provat que la picadora de palla amb la qual treballava fos la causa de l’incendi. El jutjat arxiva el cas perquè el pagès complia tota la normativa d’acord amb el nivell de risc d’incendi en aquell moment. Unió de Pagesos no vam dubtar a mostrar el nostre suport al pagès imputat quan alguns li atribuïen la causa de l’incendi, que nosaltres no teníem gens clara. Avui, tenim la satisfacció que el jutge ens dóna la raó, però la decepció que cap poder públic implicat hagi rectificat una actuació pública que va obrir la porta a criminalitzar la pagesia en general.
Durant els dies de l’incendi, i els posteriors, la manca de cautela d’algunes fonts oficials va portar a alguns mitjans de comunicació a donar gairebé per feta la culpabilitat del pagès, en donar per evident i confirmada la causa de l’incendi. No només estava confirmada, segons semblava, sinó que es podia veure al màxim detall, des del propi tros i amb una visita guiada amb els agents rurals. Realment, ¿hi havia la necessitat dels agents rurals de prestar-se a convertir en espectacle el suposat origen de l’incendi, acompanyant-lo de tota mena de detalls? Calia que els agents rurals portessin la premsa a peu de tros, i fessin la seva investigació televisada? Vet aquí la màquina… vet aquí la pedra… les espurnes letals, judici públic, cas tancat. ¿No s’hauria pogut informar, com sí van fer altres mitjans, amb condicionals i dir que “podria haver estat la causa…”, “recordar que no estava confirmada” i que ho hauria de valorar un jutge? Lamentablement, sembla que no, que tot es podia veure molt clarament, segons els agents rurals, i fins i tot alguns mitjans arriben a dir que al pagès s’havia “autoinculpat”.
Un malaurat incident s’emporta en un dia més de mil hectàrees de bosc i les pertinences de moltes famílies afectades. Una mala praxi de les fonts oficials respecte als mitjans es pot emportar en un dia la dignitat d’una persona, i al seu darrere, la de tota la pagesia. Cal remarcar que aquell dia els pagesos necessitàvem el departament d’Agricultura al costat, defensant la importància de l’activitat agrària per al territori, explicant que no és una feina exempta de risc i fent una crida a garantir la presumpció d’innocència del pagès imputat, en lloc d’oferir aquell innecessari allau de detalls per justificar la imputació i assaciar la necessitat social d’assenyalar un culpable. La Unió de Pagesos, en aquells dies vam haver de remar a la contra d’un corrent massa fort impulsat per les fonts oficials que podia haver generat una criminalització injustificada. I hem d’agrair la reacció de la premsa del territori que va recollir les nostres valoracions de forma immediata, i que després es van estendre als mitjans nacionals. Moments com aquest ens fan prendre consciència de la importància de la nostra veu, de que la justícia i la dignitat encara compten amb molts aliats al territori, començant per molts ciutadans de la comarca que van mostrar el seu suport al pagès sense dubtar-ho, pels alcaldes dels municipis afectats, i per molts periodistes que no es van deixar arrossegar per la pressa i la inèrcia de l’espectacle. Deixant a banda les motivacions d’aquestes errades que considerem imprudències greus, també s’ha de dir que els agents rurals van deixar clar que el pagès no va cometre cap il·legalitat en la seva tasca agrícola, que estava permesa i complia tota la normativa segons el nivell de risc d’incendi d’aquell moment.
I voldria aclarir dos punts. En primer lloc, que la pagesia conviu amb el risc: treballem amb màquines, prop del bosc, i un incendi és possible que ocorri, però, en tot cas, és un accident. I en segon lloc, que en l’incendi d’Òdena ningú no es va autoinculpar, i que a partir d’aquesta mentida, del desfici d’uns i de la fal·lera d’uns altres, es va arribar a un judici televisat amb sentència inclosa. Aquells dies hi va haver dos incendis: el forestal i l’informatiu. Por sort, en aquest cas la justícia ha arribat.
Joan Vidal, coordinador a l’Anoia d’Unió de Pagesos