L’igualadí Rossend Calvet, qui salvà el Barça
L

6 d'agost de 2016

Aquest igualadí formà part destacada entre el grup d’igualadins que han figurat en la directiva del CF Barcelona, juntament amb els Casaus, Mussons, Riba Ortínez o el metge Pons. Donat que en aquest mes d’agost fa 120 anys que va néixer a Igualada i que a l’abril passat en va fer 30 del seu traspàs, sembla oportú evocar la seva figura.

JOAN BUSQUETSEfectivament, el dia 13 d’abril de 1986, morí Rossend Calvet, a causa d’un càncer, i al seu enterrament hi foren presents quatre presidents del Barça: Miró Sans, Agustí Montal, Narcís de Carreras, Josep Lluís Núñez i el director general de l’esport de la Generalitat, Josep Ll. Vilaseca (“Mundo Deportivo”, 14/4/1986). Com és que totes aquestes personalitats assistissin al seu comiat? La resposta és ben senzilla: Calvet ajudà, decisivament al club, en la difícil etapa de la guerra civil i en la postguerra. No endebades fou nomenat Soci de Mèrit de l’entitat blaugrana, a proposta del també president, Enric Llaudet, en 1966.

Feu que la gira americana resultés beneficiosa

El Llibre d’Or del Barça 1899-1995 ens deixa testimoni de la seva actuació. Llegim: “Març 1937, el porter Pepe Ibarra portà al Club una carta que marcà el futur del Barça. Era de l’empresari Manuel Mas Serrano, un antic amic seu, que havia jugat a handbol en l’equip blaugrana i que vivia a Mèxic. Era una invitació per a jugar 6 partits amistosos, per 15.000 dòlars americans, lliures d’impostos i totes les despeses pagades.

A mitjans de maig salpà del port de Barcelona l’expedició amb el delegat Rossend Calvet. Els partits es convertiren en 10, ja que no podien retornar. De Veracruz anaren a Nova York, on contractaren 4 partits més, per 500 dòlars. Dels 20 expedicionaris només en retornaren 8.

Rossend Calvet no va perdre el temps durant el pas per París. Ingressà els beneficis néts, 12.900 dòlars en un banc.

De retorn, Calvet i l’”avi Torres”, el barraquer de les Corts (que era el seu sogre) dissuadiren als militars de fer servir les Corts com un parc mòbil.

Durant 1937-38 una bomba destrossa la seu social del club. La situació, a causa de la guerra, és insuportable, però la gestió de Calvet, que convenç a jugadors i tècnics per cobrar menys, salvà el Club.

El sanejament i resurrecció del club començà amb el gest de Rossend Calvet al retornar de la gira americana. Les 461.799’10 pessetes de benefici havien salvat l’entitat.”

Amb aquells diners, el 1939, el Club va poder iniciar la seva represa i Calvet fitxà els jugadors Bravo, Balmanya i l’urugüià Fernàndez (que amb els anys, fou entrenador del Barça).

Donat que els seus sogres vivien a la consergeria del club, al costat de la tribuna del camp de les Corts, el Rossend va voler que el seu fill, Rossend Calvet Torres, nasqués allí, a casa dels avis.

Rossend Calvet, a l'esquerra, en la seva etapa de secretari del club.
Rossend Calvet, a l’esquerra, en la seva etapa de secretari del club.

Una acció sindical salvadora

El 4 d’abril de 2011, la revista “Barça” presentà una troballa històrica sobre els empleats del Club en 1936. Fou fruit d’una investigació fascinant, que realitzà Policarpo Sànchez, salmantí, de 47 anys, llicenciat en dret i “culer”, que a l’Arxiu General de la Guerra Civil (el dels famosos papers de Salamanca) va fer diverses tasques de recerca, amb les quals va localitzar la documentació del CADCI (Centre Autonomista de Dependents de Comerç i de la Indústria). Fou com buscar una agulla en un paller. Revisà milers de fitxes i de noms fins poder  donar amb les dades dels empleats del Barça i cercar les seves fotografies. Regirà 145 caixes, fins que trobà les afiliacions de: Josep Cubells Bargalló, conserge; Manuel Bassols Valls, comptable i la de Rossend Calvet Mata, secretari general.

Amb aquesta troballa el periodista Xavier G. Luque, publicà a “La Vanguardia” (11/4/2011) un reportatge sobre aquests tres empleats fonamentals del CF Barcelona. Per tal d’impedir que la CNT-FAI s’apoderés del Barça, els treballadors del club s’apuntaren a la UGT, a través del CADCI i el 15 d’agost de 1936, formaren un Comitè d’empleats, del qual sobresortí el paper dels tres esmentats.

El que fou massatgista i atleta del club, Àngel Mur, avisà a Calvet de les intencions d’un grup d’individus que pretenien confiscar l’entitat i els seus terrenys de joc. Llavors l’igualadí reaccionà ràpidament i convocà a tots els assalariats del Barça i formà un grup sindical, anticipant-se a una intervenció forana, a punta de pistola. La seva actuació fou impecable. Cinc dies després, convocaren als jugadors i els feren saber que els compromisos del club feia que no poguessin pagar-los el que els corresponia.

El dia 31 d’agost van incloure en el Comitè a tres representants dels socis (els propietaris del l’entitat) que eren exdirectius, donant així un caire de legalitat superior a tota l’operació de salvament.

“Formulada aquesta simulada col·lectivització del Club, comunicaren, a la Federació Catalana i a les entitats bancàries, amb les que operava  que s’havien “incautat” de les instal·lacions. Es van subscriure a “Solidaridad Obrera” i a “Mundo Obrero”  (Història del Barça 1899-1977 – Hispano Europea, 1978)

Cubells, per la seva part, salvà l’historial, el 26 de març de 1937, després de que una bomba destruí la seu social (C/ Consell de Cent, 335) donat que es trobava allí i, afortunadament, salvà la vida i recuperà, d’entre la desfeta, trofeus, llibres i altres documents que trobà.

Abans que Secretari General, fou atleta

Calvet, a més de ser el salvador del Barça, té l’honor d’haver estat el primer guanyador de la cursa atlètica Jean Bouin, que va disputar-se l’1 de febrer de 1920, que anà d’Esplugues de Llobregat al parc de la Ciutadella, emprant 34 minuts i 30 segons. Ell i el segon classificat eren del CF Barcelona. Dels 87 corredors que s’havien inscrit, nomes n’arribaren 48 i d’aquest sols 45 quedaren classificats.

L’any 1922 va venir a córrer a Igualada, amb la condició  de que deixés guanyar a l’atleta local, Teodor Pons, que passava una època de baixa moral, i, per tant, Calvet es classificà en segon lloc.

La Veu ja s’ha fet ressò dels mèrits d’aquest igualadí

El 2 de desembre de 1983, “Puig-Aguilera” (Joan Solà) l’entrevistà, en viu, als 87 anys, en aquestes  mateixes pàgines i manifestà que tenia el Carnet de Soci núm. 24 i que en vida de Joan Gamper, ja entrà a treballar, de meritori, en el CF Barcelona.

El 21 de febrer del 2003, també a La Veu, i juntament amb Maria Varela, publicàrem un reportatge sobre la seva personalitat, queixant-nos que “Igualada està en deute amb Rossend Calvet Mata”.

Un suggeriment per saldar el deute

Malauradament, el deute encara està sens liquidar a qui dedicà tota la seva vida a una entitat que, “és més que un club”.

Valdria la pena de fer un gest. Proposem i suggerim a les autoritats locals que la Cursa Popular d’Igualada amb la que es comencen els Jocs Escolars, porti el nom de Rossend Calvet Mata, en recordança de l’igualadí que salvà el Club de Futbol Barcelona.

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta