L’hora dels valents

36

Jaume Singla

 

Fent una anàlisi dels resultats de les eleccions espanyoles a Catalunya, m’adono que han caigut dos mites. Un de bo –al meu entendre- i un altre de dolent.

El bo és que els partits del 155 salvatge (PP, C’s i Vox) només han obtingut 7 dels 48 escons catalans. I els del 155 per si de cas, (PSC) 12. És a dir, els partits del 155 han obtingut 19 de 48 escons en joc. A més PP i Vox es queden sense representació parlamentària a tres de les quatre circumscripcions catalanes. I C’s només obté representació a Barcelona i Tarragona.

La dada negativa és que a tenor dels resultats –i per la deriva antisobiranista del PSC- ja no podem dir que els partidaris d’un referèndum d’autodeterminació sumen el 80% del electorat català. És clar però que aquesta dada es podria recuperar el diumenge 26 de maig a les eleccions europees i municipals si som capaços de fer un gran resultat.

Anant a l’anàlisi més a l’engròs, queda palès que tant el PP com Vox a Catalunya són residuals. Si mirem l’ordre en què han quedat a Catalunya –o a Euskadi- constatem que són resultats com de països diferents. Els que a Espanya dominen, a Catalunya compten poc. I cal tenir en compte que parlem d’unes eleccions en clau espanyola.

Si no ens deixem enlluernar per la victòria, a l’Estat, del PSOE i la caiguda estrepitosa del PP, i comptem el nombre de vots que hi ha a la dreta i a l’esquerra, (11.180.000 contra 11.214.000) queda clar que hi ha un empat, que pel repartiment d’escons amb la prima al guanyador del sistema d’Hont, el PSOE gairebé dobla al PP en nombre d’escons. Per sort tant Catalunya com Euskadi, trenquen l’empat gràcies a l’eix nacional que sempre tira més cap a l’esquerra, sobretot quan és una esquerra dialogant.

I aquest és, per mi, l’aspecte més destacable. Els partits guanyadors tant al conjunt d’Espanya –PSOE- com a Catalunya –ERC- i també a Euskadi –PNB- són els partits que es mostren més dialogants. Els més radicals, en un o altre sentit, han tret resultats per sota de les expectatives. Vox esperava 70 diputats i s’ha quedat en 24. I si parlem del PP que aspirava a aglutinar el vot més extremista de la dreta, ha perdut més de la meitat dels escons que tenia. Per contra, els que s’han mostrat més dialogants, que han fet propostes de govern, han millorat expectatives. El PSOE ha guanyat i Podemos, que es movia entre els 25 i 35 escons segons enquestes, n’ha tret 42 tot i el càstig del sistema electoral espanyol.

A Catalunya, ERC que ha adoptat una posició menys radical que JuntsxCat ha guanyat les eleccions i ha augmentat el nombre d’escons. Vistes així les coses, sembla que és l’hora dels valents. L’hora dels que s’atreveixin a seure a la taula a dialogar i tinguin el coratge de, sense trair als ciutadans, arribar a acords amb qui cal arribar-hi: amb l’adversari.