L’hora del sentit comú – Jaume Singla

70

Passejant pels carrers d’Igualada -o de Vilanova, Montbui, Òdena o altres poblacions de l’Anoia- hom s’adona de l’estat de decadència en què es troben molts dels equipaments de la ciutat. En alguns casos, especialment les voreres, revesteixen fins i tot perillositat per als transeünts. Les papereres no sempre es buiden i molt sovint contenen deixalles que els són impròpies. La il·luminació, en general, és molt deficient i sovint depèn més dels establiments comercials que hi hagi a l’entorn que del sistema lumínic municipal.
Aquesta situació de deixadesa generalitzada fa que la ciutat no sigui tan acollidora com hauria de ser si tothom, ajuntament i particulars, féssim el que, per sentit comú i responsabilitat, ens tocaria fer per viure en un entorn millor.
La iniciativa per revertir aquesta situació comença pels ajuntaments. No oblidem que en aquesta crisi els ajuntaments no han perdut -i en alguns casos augmentat- empleats. Almenys no tants com s’han perdut a les empreses privades. Com tampoc s’ha reduït el nombre de regidors que corresponen a cada municipi. En canvi el que s’ha reduït, i en alguns casos molt, és l’activitat comercial i el nombre d’establiments oberts.
És imprescindible que els ajuntaments de l’Anoia, començant pel d’Igualada, comencessin a fer plans de dinamització realistes i coherents, fugint de les idees preconcebudes en un sistema de partits caducat. Uns plans que comencessin per fer més agradable passejar pels carrers i que estimulessin als comerciants a millorar aparadors i façanes. Com li vols dir a un restaurador, per exemple, que pinti la façana si la vorera es plena de bonys, forats i rajoles trencades?
Llegia l’altre dia en un Confidencial a la darrera pagina d’aquest setmanari, que no hi ha coordinació entre els diferents departaments de Promoció Econòmica dels municipis de la Conca d’Òdena. Si això és cert és gravíssim, perquè representa malbaratament de recursos econòmics dels ciutadans i fa perdre oportunitats de negoci i creixement.
I per si això fos poc, a Catalunya patim un excés de municipis. Es calcula que en vint anys han de quedar reduïts a la quarta part dels actuals. No té gaire sentit que hi hagi quatre ajuntaments separats per menys de 5 quilòmetres, si no són capaços ni de reunir-se periòdicament per coordinar-se. Quan els quatre alcaldes eren del mateix partit, no ho varen fer. Ara que són diferents potser podrien asseure’s i anar cosint complicitats en favor del conjunt dels ciutadans.
Aquesta mesura, que és de pur sentit comú, no veig que els actuals partits tinguin prou valor per començar a encarar-la. I si no comencem a fer-ho nosaltres, vindrà un decret de fora que ens fusionarà, amb qui menys ens convindrà fusionar-nos.
És l’hora de superar la política i posar-hi sentit comú.
Jaume Singla