L’Hoquei Línia Igualada es fa valdre davant equips d’arreu de l’estat

104

Aquest darrer cap de setmana ha tingut lloc la segona seu de lliga nacional alevina d’hoquei línia a nivell estatal, la única categoria d’hoquei línia que ha tingut partits aquest dos dies. En aquesta ocasió els joves igualadins han hagut de desplaçar-se fent més de 1.400 km en autocar, a la localitat castellano-lleonesa de Valladolid per jugar un total de tres partits, sent aquest la segona intervenció aquesta temporada d’un equip del club a la màxima lliga després d’una absència de quatre anys.

Un cop arribats dissabte al matí,  tingué lloc l’enfrontament contra el potent equip de Cent Patins de Rubí, companys de lliga catalana, per qui els igualadins som coneguts, i per qui sentim rivalitat i estima alhora. Comença el primer partit amb tranquilitat, convençuts de la nostra vàlua, clarament demostrada el mes de desembre a Madrid. Amb tot, tocant de peus a terra, sabem de la dificultat del matx. Fent passades, defensant el puck, fins i tot arribant a porteria contrària, passen els cinc primers minuts sense canvis al marcador. Però el primer gol en contra resulta inevitable després d’una errada en defensa. Mirem de no abatre‘ns però el rival és molt ràpid i tècnic, qualitats que fan valer a una pista de 50x25m, més gran que la que tenim a les Comes. Anem a la segona part amb 0-3 en contra. En els cinc minuts de descans ens plantegem noves tàctiques per fer-hi front, donant fruit quan escurcem la diferència 2-3, i ho tenim a tocar. Malhauradament a falta de 9 minuts per acabar el partit, s’amplia la diferència. 2-4. Guanyar no és cap utopia; ho hem fem en altres ocasions davant el Cent Patins, però a poc d’acabar l’enfrontament, arriba el darrer gol dels del Vallès. El matx conclou en 2-5.  Novament perdem el primer partit, fent memòria de què va succeir a Madrid, però traiem les parts positives de cara als següents enfrontaments que ens queden i tenim temps per refer-nos del llarg viatge en autocar.

Dissabte tarda a les 17:40 juguem contra els Erizos Rudos d’Aranda de Duero. Ells són un potent equip, coneguts arreu i amb experiència en lliga estatal. Els dos tornejos internacionals Sparta Kids dels darrers dos anys celebrats a Igualada ens han servit per conéixer com juguen. Passen els primers deu minuts de partit sense canvis al lluminós. L’Igualada ha après en defensa, és un equip molt intens, i als Erizos els costa arribar a la nostra porteria, però no desaprofiten la primera ocasió que troben per fer pujar el primer gol. No ens arronsem i empaten de seguida. Tot seguit comencen les lluites amb un partit molt obert i amb ocasions per ambdós conjunts. Després de dos gols més dels castellans, 3-1, marquem els jugadors, controlem el puck, i fem canvis ràpids, remuntant el marcador, capgirant-lo. A només 6:15 de la final, 3-4. En sis minuts volem mantenir el control però ens empaten faltant 4 minuts. Ens veiem guanyadors, i no hem fet tants kilòmetres per perdre aquest partit. Amb la pressió del temps, i en una gesta èpica, l’Àlex Sánchez, amb assistència del Lluís Torras, fa el gol guanyador faltant dos segons. Aconseguits els tres punts marxem a l’hotel tot pensant en l’encontre de l’endemà.

Diumenge matí matinem. A les 8:00 juguem el primer partit de tràmit, contra l’equip valencià CDE Ciudad Patina Renos. Durant els dos períodes de 20 minuts de què consta el matx ens imposem amb una dinàmica de grans passades, col.locacions perfectes a pista i ràpids canvis de línia de jugadors. Sent això així, aconseguim que el puck travessi la porteria contrària en nou ocasions. Pares, avis, equip tècnic i jugadors es donen per satisfets, com no pot ser d’altra mandra, d’aquesta gran actuació dels nois i noia igualadins.

Els propers 7 i 8 d’abril ens traslladarem a la ciutat de Sagunt, València, per jugar la tercera i darrera seu. Tot es decidirà d’aquí dos mesos. Som a una meritòria cinquena posició d’entre els 10 equips participants, a tres punts de la segona plaça. Veient com es troba la classificació provisional, l’Igualada pot aspirar a quedar al cap d’amunt si manté el bon nivell mostrat. Els nois igualadins es veuen forts i segurs, amb la tranquil.litat de poder jugar un bon paper. La feina dels darrers mesos mostren el bon camí i auguren una òptima posició a la classificació final.

Porter: Yeray Lorenzo Expósito.

Jugadors: Lluís Torras Punzano, Laia Xin Mercadé Pelfort, Àlex Sánchez Sáez, Marc Camarero Teruel, Marc Fusté Martín, Biel Gelabert Balsells, Arnau Santano Crespo, Martí Roig Cots, Unai Guerrero Cuevas.