É́s un error greu menystenir el poder de l’Estat. S’empara en la llei, es nodreix amb impostos de tots, es protegeix amb l’exèrcit i la policia, fa propaganda a través dels mitjans de comunicació, adoctrina des de les escoles, reparteix la riquesa entre els seus i aniquila a qui se li oposa. És una estructura damunt els ciutadans. No s’identifica amb cap governant. Actua de manera orgànica i funcional. Utilitza la cooperació, integració, coordinació i ordenació de tots els integrants de l’organització estatal. I acaba defensant-se a sí mateix.
Thomas Hobbes, el 1651 deia que l’home és un llop per l’home i propugnava el poder sense límits de l’estat, per garantir la pau, l’ordre i la seguretat. El 1690 John Locke defensa que el poder és del poble, que conserva el dret de destituir els governants si abusen de llur autoritat. El 1762 Jean Jacques Rousseau, explica que l’Estat neix d’un contracte – constitució pel qual el poble li cedeix llurs drets. El 1934 Hermann Heller explica que els governs no són l’Estat, sols l’administren, malgrat tinguin tot el poder i la força. Però són ells qui en configuren el model.
Les Espanyes dels Àustries, era una unió de pobles dins d’un estat, governats per un mateix monarca. Com ho foren altres Imperis. Però Felip cinquè de Castella i quart d’Aragó va seguir el model francès. Amb el Decret de Nova Planta va voler assimilar a tothom a les lleis castellanes. Aquella voluntat centralitzadora, que no admetia la diversitat, va ser el principi de la fi de l’Imperi espanyol.
Els darrers a marxar han estat Cuba, les Filipines, el Sàhara i la Guinea. També tots oprimits al llarg de segles. Una manera peculiar d’exercir el poder. Només cal veure el comportament dels dirigents del PSOE i les seves ‘raons d’estat’ per aconseguir la governabilitat del PP. O la reacció andalusa per preservar els seus interessos. Les exclusions i les actuacions del Tribunal Constitucional. Com la imposició de les curses de toros a Catalunya, mentre permet que des de 1991 no se’n facin a les Canàries.
No hi ha cura. Ni cap voluntat de canvi. Ni tan sols de parlar-ne. L’Estat no es mou, malgrat la seva credibilitat està caient a trossos. Quan no hi ha política, guanyen els que manen sense política. Ho fan amb els tribunals, les lleis que ells s’han donat i que imposen als altres. L’oncle Felip V, Lluís XIV de França, va ser el primer rei en prohibir el català en els territoris de la Catalunya Nord que s’havien quedat per la Pau dels Pirineus de 1659.
Cal estar preparat i saber defensar-se. De no fer- ho, l’estat acaba actuant com l’ordinador HAL 9000 en la pel·lícula de Stanley Kubric 2001: A Space Odyssey.
Pere Prat, empresari
