L’Esbart Dansaire de Rubí porta a l’Ateneu una reflexió sobre la dansa al segle XXI i una posada en valor del Ball de Gitanes

48

Esbart Dansaire de Rub’ : MIRATGES

Diumenge, a les 7 de la tarda, l’Esbart Dansaire de Rubí presenta el seu espectacle, Som i Serem, al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada, fent un repàs de la dansa tradicional a través de DansaXXI.cat i El Ball de Gitanes de Rubí.

DansaXXI.cat

Amb aquest títol, que reivindica una dansa catalana per al segle XXI i que evoca alhora les danses de sempre, l’Esbart presenta el nou espectacle, en el qual les diferents danses i l’evolució cronològica porten a una gran pregunta: com ha de ser, en el futur, la dansa tradicional? És un passeig per la tradició de dansa de la mà de Joan Maragall en què des d’un dels seus poemes més populars interpel·la sobre “totes les danses que es fan i es desfan”. Aquest és un espectacle de dansa d’arrel tradicional, que interpreta el cos de ball de l’Esbart, amb voluntat reivindicativa, d’acord amb la proposta de l’antropòleg Joan Soler i Amigó, per tal de qüestionar sobre com cal que sigui la dansa catalana del segle XXI, i amb el qual es torna a apostar per la recerca de nous camins.

El Ball de Gitanes de Rubí

El Ball de Gitanes, més que una dansa era tota una festa i, des del seu origen com a dansa ballada pels gitanos quan celebraven els seus casaments, fins a la seva incorporació al patrimoni popular, va passar una colla de vicissituds. Va incorporar músiques i personatges, va servir per organitzar concursos i encara avui és el document de dansa més festiu de la tradició del municipi. Se’l pot trobar en el record, en les ballades de les colles de les comarques vallesanes i en els documents dels folkloristes (Maspons i Labros, Amades o Capmany). A Rubí es ballen Gitanes des d’abans de la fundació de l’ Esbart, el 1923, i consten en programa de les seves actuacions de la festa major des del 1927. És, però, a partir de la versió coreogràfica que en fa Albert Sans, l’any 1970, que el Ball de Gitanes de Rubí adquireix una nova personalitat artística i una molt mes gran difusió arreu, al costat d’un marcat arrelament a la ciutat que s’identifica amb la dansa fins a fer-la representativa. Per la seva vinculació a tants i tants pobles, cal dir que aquesta és una dansa de Carnestoltes i de Festa Major i una dansa per a viure-la i no només per presenciar-la. I cal afegir encara que, a les comarques dels dos Vallès, no hi ha unes soles “Gitanes”, sinó tantes com pobles que les ballen.