Les orelles del llop – Pere Prat
L

5 d'abril de 2013

chipre.png Una de les notícies que més polseguera ha aixecat, enmig de tantes que ara criden l’atenció, ha estat l’anunci que Xipre aplicaria una retallada als dipòsits bancaris. Malgrat la fermesa dels dirigents europeus dient que es tractava d’un cas aïllat, tothom es pregunta si una cosa així pot passar en altres llocs. S’ha volgut presentar com una “taxa financera solidària a l’estalvi”, però tothom ho veu com un greu atemptat a la seguretat jurídica, que trenca un ordre de prelació tradicional, que semblava sagrat i que prioritzava l’estalviador. I ara hom es posa les mans al cap pel que passa. Els que deien “això no passarà perquè som a Europa” han vist les orelles del llop. Ja no és el trencament d’un tabú, sinó un atracament fet amb total impunitat i sota la capa de la legalitat. Com la confiscació feta a centenars de milers de persones atrapades en les “preferents”, una forma d’estalvi venuda com a “segura” i que ara només es diferència d’una estafa pel tractament legal. Així els bancs nacionalitzats (abans caixes amigues d’arrels socials) s’han apoderat d’entre el 38% i el 61%, dels diners de persones -sovint jubilades de classes mitjanes i baixes-que majoritàriament havien subscrit aquests productes financers, convençuts per “l’amic” que vetllava pel seu benestar. I els que davant del primer clatellot van bescanviar-los per accions d’entitats tan solvents com Bankia, ho acabaran de perdre gairebé tot. I a ningú li cau la cara de vergonya, però el que és pitjor ni la justícia protegeix al desvalgut. I és que els filibusters s’amaguen en illes on la normativa se l’han fet a la seva mida. No cal que es diguin John Silver, tinguin una pota de pal o porti un pegat negra a l’ull. Es belluguen per l’ombra del poder -territoris opacs fets només per protegir-los- on continuen soscavant les economies de tot el món. Es mouen per indrets que perjudiquen a la societat, a les persones i que distorsionen l’economia. I ara a Xipre -un país que necessita pel seu rescat menys diners que els que s’han destinat al sanejament de Bankia- s’ha obert la caixa dels trons, que alguns en diuen un test o una prova, per saber si acaba generant pànics bancaris en estats més importants per així mesurar-ne l’impacta. El Financial Times ha publicat que hi ha membres de la Comissió Europea preocupats per una eventual fuga massiva de dipòsits de països en perill de ser rescatats, com Espanya o Itàlia. Però d’altres creuen que és exactament això el que busquen, ja que la sortida de diners d’aquests estats és una constant des del 2009. Per acabar-ho d’adobar el president de la Comissió Econòmica del Parlament Europeu, el ministre holandès, Jeroen Dijsselbloem, només ha volgut dir que “no s’està considerant actualment per cap altre país”. I molts ja n’han fet les seves interpretacions, entre ells les agències de qualificació. També hi ha qui hi vol veure similituds entre Xipre i Islàndia (per tenir una economia d’una mida semblant i un sector financer desmesurat). Però mentre els islandesos hi van respondre deixant que els bancs fessin fallida, traient-se de sobre els inversors estrangers i protegint els dipòsits de la gent del país (i els resultats no han estat gens malament) Xipre és un estat dividit, amb una pugna larvada entre Grècia i Turquia, que ja no té moneda pròpia i depèn molt del que decideixin els dirigents de Brussel·les i Berlín, que no estan disposats a deixar que els bancs facin fallida obertament (com tampoc no ho volien els bancs anglesos i holandesos amb Islàndia). Potser per això s’hi han volgut barrejar operacions de blanqueig i delinqüència que ningú havia comentat fins ara. Com de Gibraltar, Mònaco, Luxemburg, les illes del Canal o les Caiman, que efectuen activitats semblants. Tothom sap que no es pot mantenir indefinidament que els pobles del nord paguin els dèficits del sud, però tampoc poden ofegar-los. Ara el gos del pastor s’assembla massa al llop. Tothom està tipa de la incertesa que ja pateix quasi tothom, menys els que pasturen el remat. Perquè encara que ells no se n’hagin adonat, la gent s’ha cansat de fer d’ovella. Pere Prat

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta