Les manades

80

Fins a la malaurada aparició del grup anomenat “La Manada” que es dedicava a violar en grup a noies, aprofitant les festes i els caps de setmana, el violador era una figura repulsiva solitària i malaltissa, que actuava amb violència i traïdoria.

Les que patien una agressió sexual, víctimes d’un violador violent i armat però solitari, tenien dificultats per denunciar l’agressió, pels tics masclistes de la societat que té tendència a pensar que la víctima anava vestida “provocativament”. Tot i això a poc a poc la dona s’ha anat desprenent de pors i temors i gairebé totes les violacions es denuncien.

D’altra banda, quan un violador –sovint també assassí ja que les dones es resisteixen a ser violades i són vilment assassinades- era detingut, el seu delicte és tan horrorós que a la presó pateixen agressions ja que els delinqüents no volen compartir espai amb violadors. Hem vist com després de complir llargues penes de presó, quan un violador surt en llibertat, tota la societat n’està assabentada i el veïnat manté una situació de vigilància i pateix la vergonya pública que és també la garantia que no tornarà a violar.

Aquesta reacció davant d’un violador solitari és idèntica a tots els països europeus.
A Espanya però, des de l’aparició de la Manada, la situació ha canviat. Les successives decisions judicials de deixar en llibertat als cinc components del grup, en què hi ha membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, tot i estar condemnats a nou anys de presó, ha provocat un efecte de crida per a altres grups lumpen. Ho acabem de veure a Sabadell on una noia que havia sortit de festa, va acabar sent violada per un grup de sis homes. En aquest cas es tracta de sense sostre, i ja són tancats a la presó.

En el cas dels sevillans de La Manada, la premsa espanyola va donar a conèixer la identitat de la noia violada i això li ha fet la vida impossible per l’interès morbós de la societat i per les amenaces dels grups masclistes –i alguns tertulians sense escrúpols- que des d’aleshores té al damunt. Així ha tornat el temor de les dones a denunciar agressions sexuals, si han estat comeses per un grup.

El resultat de tot plegat és que han proliferat els grups que, com “La Manada”, surten a caçar dones en situació d’indefensió, seguint l’exemple dels violadors sevillans als quals la premsa ha convertit en poc menys que herois o, en tot cas, segueixen impunes al carrer, tot i tenir judicis pendents per altres causes de violació.

Quan un dels tres poders de l’estat de dret falla, com està fallant la justícia, tot l’edifici social s’ensorra i els ciutadans caiem en la més absoluta indefensió i la democràcia –fins i tot formal- desapareix.

El pitjor delicte que pot cometre un jutge és la prevaricació i disculpeu que no posi exemples, no hi ha prou espai en aquesta columna.

Jaume Singla