Les connexions compassives

103

Montserrat Argelich

 

En l’article del passat mes de setembre, després d’iniciar el curs escolar, us vaig parlar de com a vegades els petits símptomes que molts dels nostres nens pateixen per la tornada a l’escola, són deguts a conflictes emocionals. Sobretot aquells dolors intermitents, sense signes aparents pels pares i metges, sovint poc intensos, però que poden arribar a desencadenar un dolor més intens i incòmode que pot provocar per exemple la negació de l’infant a l’anada a l’escola.

Si reviseu l’article veureu com us parlava d’algunes possibles causes, conflictes emocionals que podíeu treballar conversant amb els nens, per així, treballant l’origen del conflicte, millorar de forma ràpida la simptomatologia abans de que la cosa pugui complicar-se.

Quan parlo de complicar-se suposo que m’enteneu: em refereixo a que el vostre fill, amb aquella zona més dèbil energèticament parlant, degut a un conflicte al cos emocional que afecta al cos físic (recordant la nostra estructura energètica), acabi tenint una infecció vírica o bacteriana. Perquè suposo que sou conscients de que els virus i les bactèries sempre hi són, sempre hi entrem en contacte, però no tothom es posa malalt.

Però hem de ser conscients de que moltes vegades no trobarem l’origen del conflicte emocional en l’infant, sinó en el pare o la mare. Si recordeu en l’últim article us parlava de l’intercanvi energètic natural que tenim entre humans, quan els nostres cossos subtils estan en contacte, intercanvi que per exemple ens permet contagiar-nos de l’estat anímic de les altres persones, tant si és bo o dolent, i que activa de forma inconscient un flux energètic cap a un sentit o altre, en funció de la persona.

Aquesta flux energètic que és natural i que ens provocarà un canvi normalment temporal, pot donar lloc a que aquest canvi sigui permanent, a que s’estableixi una connexió compassiva d’un ésser cap a un altre, des del cos emocional, des d’un chakra principal o secundari…, causant així un desequilibri permanent en el donador que el posarà en una situació de vulnerabilitat, en una situació de desequilibri energètic constant en una zona que pot provocar una alteració del sistema metabòlic i immunitari, i que podrà causar que el donant, que sovint són els nens, estigui més malalt del que l’estadística diu que és normal, i que a més, la seva malaltia sempre acostumi a ser la mateixa, bronquitis de repetició, otitis de repetició…

Actualment la medicina convencional busca noves teràpies i estratègies, en oncologia per exemple, però també en pediatria, on hem d’entendre que degut a la gran sensibilitat que un infant té, és imprescindible tenir una visió holística, que tingui en compte, entre d’altres, la part emocional de petits i grans, en definitiva, que davant d’un problema es miri més enllà del cos físic del pacient.