L’enemic a casa – Josep M. Carreras

0

Estem vivint uns moments de tanta incertesa que difícilment podem predir si allò que és cert avui ho serà també demà. Però hi ha un fets inqüestionables que no podem oblidar i, en canvi, no es tenen prou en compte. El passat Onze de Setembre el poble va sortir al carrer i va parlar molt clar. Un milió i mig de persones van reclamar que Catalunya sigui un nou estat d’Europa. En canvi, quan aquesta voluntat s’ha traslladat als partits, ben poques vegades he sentit que algú fes referència a aquesta voluntat popular. Es parla del dret a decidir, de referèndum, de federalisme, però només com un exercici de política en què prima el propi ideari dels partits. Per tant, ens trobem que ara el futur del poble, expressat de manera tan contundent fa pocs mesos, depèn de negociacions, pressupostos, interessos econòmics… i cadascú escombra cap a casa en comptes de fer fora tot allò que ens impedeix avançar. L’enemic exterior ja sabem com actua, i no li convé fer-ho d’altra manera. Primer ens varen amenaçar amb les deu plagues bíbliques anunciant tota mena de mals per a Catalunya si se separava d’Espanya. Totes aquelles amenaces van provocar encara un efecte contrari: l’enfortiment del sentiment nacionalista. Ara sembla que volen canviar de registre i engalipar-nos amb cants de sirena. Després de tenir-nos ofegats fins a l’asfíxia, ofereixen afluixar la corda a canvi de la nostra renúncia a exercir el dret a decidir. La funció dels polítics hauria de ser únicament executar la voluntat popular, no fer-se’n intèrprets segons les seves conveniències. Sabem el que volem i no ens aturarem fins aconseguir-ho. Per la nostra part, hem fet el que calia: sortir al carrer a manifestar-nos per la independència. I ho farem tantes vegades com calgui. Però després, hem d’exigir que els nostres representants no ens fallin o es deixin enganyar per falses promeses. Sabem que no és un camí de roses, però allò que no podem permetre és que altres interessos –siguin polítics o econòmics- devaluïn una voluntat expressada de forma tan explícita. No es pot trair amb subterfugis l’exercici d’un dret que el poble reclama. Demanem claredat i valentia en els posicionaments del partits perquè no ens donin gat per llebre. Crec que tot plegat forma part d’una maniobra destinada a crear confusió. Després dels compromisos contrets públicament per les més altes autoritats del país, sembla difícil evitar que la consulta se celebri. Però si els termes no són clars, hi haurà gent indecisa que optarà per abstenir-se o votarà en contra. Aquesta seria la victòria més gran dels nostres enemics externs amb l’ajut dels que tenim a casa. I vista la política recentralitzadora del govern central, suposaria retornar a temps passats, difícilment podríem superar en molts anys. S’ha de fer la consulta i s’ha de guanyar. Per aconseguir-ho, cal tenir les coses molt clares. Com deien els antics, “vox populi, vox Dei”. Que no ho oblidin els que tenen la funció de fer valer aquesta veu. Josep M. Carreras