Dimecres, durant la presentació que la Universitat de Lleida (UdL) va fer a Igualada dels nous estudis de Grau en Administració i Direcció d’Empreses, la consellera d’Empresa de la Generalitat, la igualadina Àngels Chacón, explicava que l’Anoia compta amb el 28% del seu Producte Interior Brut procedent de la indústria, ocupant actualment el lloc dinovè d’entre les comarques de tot el país. Certament, són xifres significatives, però òbviament lluny del que havien estat abans de la dramàtica crisi que va iniciar-se el 2008.
Aquest territori ve d’una llarga i genuïna tradició industrial que vol mantenir. No només en sectors que van prou bé tenint en compte les circumstàncies, com el paper, la pell, les arts gràfiques o el metall, sinó també en nous escenaris com la logística, l’automoció o els derivats de les TIC.
Avui, tres dels trenta-tres municipis de la comarca concentren dues terceres parts de la facturació total del teixit empresarial anoienc: Santa Maria de Miralles, on té ubicada la seu el grup Petromiralles; Igualada i la Pobla de Claramunt. El 35,4% dels 3.452 milions d’euros que facturen les 1.602 empreses de la comarca procedeix de la indústria. És un camp econòmic que s’ha de defensar, perquè ens hi va el futur.
Per això celebrem que la UdL hagi pensat en el campus d’Igualada per a situar-hi part dels seus estudis d’Empresa, no en va un dels més demandats pels alumnes de tot el país i amb bones sortides laborals. Representa una oportunitat d’or per a la formació de futurs emprenedors i serà, sense dubte, una plataforma excel·lent per al desenvolupament industrial d’Igualada i la Conca d’Òdena.
La minsa resposta que el sindicat Unió de Pagesos i el col·lectiu “Per la Conca”, contraris al projectat polígon de Can Morera, han rebut dels partits polítics de la Conca, ha de ser motiu també d’una definitiva reflexió. Sembla clar que la majoria no vol renunciar a una gran oportunitat. Però cal que els impulsors ho expliquin més i millor.
