L’editorial: Salut de qualitat

138

Un grup de mares de l’Anoia s’ha posat d’acord en mobilitzar-se arran de la preocupant manca de pediatres en els serveis d’Atenció Primària a la comarca. Algunes poblacions corren el risc de quedar-se sense el metge especialista en infància, quelcom que ha existit sempre. Només en una setmana ja han recollit prop de 3.000 signatures, i és en camí la convocatòria d’una manifestació si l’Administració responsable, el departament de Salut de la Generalitat -que encapçala la igualadina Alba Vergés- no hi posa una solució.

El cert és que, si fem cas als darrers casos publicats de problemàtiques semblants en altres zones del país, la solució és complicada. Bàsicament perquè no hi ha pediatres. A la dificultat en trobar una plaça universitària en estudis de Medicina, cal sumar-hi l’escàs interès que semblen tenir els pocs estudiants que hi ha, en aquesta especialitat. Com és lògic, els nous pediatres -i molts altres especialistes- prefereixen millors destins que la Catalunya interior. I no només per una qüestió de sou, sinó també perquè volen estar allí on hi ha millors equipaments i millors col·legues. És dolorós, però és així.

Aquesta situació provoca un clar conflicte en l’obligada responsabilitat que tenen els administradors d’aquest país en assegurar uns serveis de salut de qualitat, d’acord amb els impostos que paguem, i amb el “nivell europeu” que es pressuposa que té Catalunya.
No ens podem permetre que, a voltes, sigui difícil trobar a l’Hospital d’Igualada especialistes -millor dit, bons especialistes- en determinades patologies, o, com és el cas que ara ens ocupa, un metge capaç de poder treballar amb criatures amb el màxim possible de garanties en tots i cadascun dels Centres d’Atenció Primària. No és aquest un indici d’un “país de qualitat”.

Difícilment podem presumir de República -o de qualsevol altra cosa, tant se val- si hi ha ciutadans de primera i de segona. Als responsables se’ls hauria de posar la cara vermella. Busquin una solució!