L’editorial: No ho oblidarem mai

43

Dilluns es compleix el primer aniversari dels fets de l’1 d’octubre. Un dia que no oblidarem mai. Pel significat que va tenir per la imponent resposta mobilitzadora de gran part de la població del país, i també per la vergonyosa repressió policial, que, en cas de l’Anoia, va tenir exemples patètics a Montmaneu i St. Martí Sesgueioles. Compartim plenament, en cadascuna de les seves lletres, el manifest que entitats i voluntaris llegiran els propers dies en moltes poblacions del nostre territori. Per damunt de tot, com sempre, defensarem la llibertat, la creació d’un univers nacional de catalanitat on es respecti la nostra llengua i cultura, i, sobretot, una Catalunya millor per a les generacions de demà.

Com diu el manifest, l’1 d’octubre ha estat un dels moments més transcendents de la història del nostre país; una de les expressions d’apoderament ciutadà, de resistència civil no-violenta i d’exercici de la democràcia més importants de la història recent. És evident que, per sempre, recordarem aquell dia en què vam votar en un referèndum que ho va canviar tot.

Hem estat tots plegats testimonis de la decadent i imparable destrucció de les estructures democràtiques d’Espanya, que ara tornen a aflorar amb una descarada lluita entre els poders estatals després de la moció de censura al president Rajoy. Malauradament, hem hagut de patir l’aplicació injustificable del 155 i l’obertura d’una causa absolutament injusta que afecta més d’un miler de persones i, molt especialment, les exiliades i les preses polítiques. Tots i totes elles són avui, més que mai, en el nostre record, per la defensa del respecte que mereixen i com a garants de que mantindrem l’esperit del Primer d’Octubre fins el dia que es faci la llum.

Sí, i tant que sí, tal dia farà un any que van guanyar la democràcia i la llibertat, el dia que tot va canviar. I no ho oblidarem mai.