L’editorial: La veu del ciutadà

98

El ciutadà demòcrata ha de fer sentir la seva veu, vehiculant-la a través dels partits polítics, per tal que els seus representants desenvolupin les polítiques d’acord amb l’interès de la majoria i respectant les minories. Avui però, els ciutadans només expressen formalment què pensen quan hi ha eleccions, l’única fórmula que avui permet comptar els vots i no deixar que el soroll confongui les idees. La majoria de polítics tenen por de quedar condicionats per acords assemblearis i trampegen com poden les iniciatives que neixen del poble i s’embolcallen en la seva representativitat per irrogar-se el seu pensament. Tres reflexions per aquesta setmana.

L’arribada al ple demanant que s’esbrini el tema de les factures irregulars a la Universitat. Tot un seguit d’aclariments, desmentits, veritats a mitges i altres posicionaments diversos han enterbolit tant el debat que ja ningú sap ben bé què va passar. Esperem que d’una vegada per totes es depurin les responsabilitats amb la transparència que tots exigim.

La iniciativa de la Coll@nada de no acceptar els diners municipals per disposar de la llibertat de fer i desfer en l’organització dels seus actes. Una forma de protesta davant determinades actuacions del govern local, però també una queixa per sentir-se controlats i venuts per un plat de llenties. Els diners del pressupost són de tots i els administradors haurien de poder recolzar iniciatives variades però no per condicionar-les.

La voluntat de fer pública l’Escola de l’Ateneu, on els seus fundadors volen el manteniment del professorat i de l’ideari que va portar a crear-la. Una escola pública, per definició, comporta l’eliminació d’idearis particulars i acceptar que el moviment del professorat depèn de la Generalitat i de l’estructura formativa definida pel país.

Som éssers plenament socials, que vivim i convivim en un ambient divers amb individus que pensen, actuen i reflexionen partint d’una sèrie de valors diferents. En una societat democràtica i participativa com la que volem, la llibertat, la convivència, el respecte, la tolerància haurien de ser àmpliament compartits. Però la nostra societat, a tots els nivells, continua molt lligada a l’autoritarisme, la intransigència i la imposició. I cal seguir avançant per no caure de nou en estructures socials retrògrades.