El 39,9% dels residus municipals de tot el país es van recollir de manera selectiva el 2017, en total, 1,54 milions de tones. Unes dades que representen un augment del 7% respecte a l’any anterior, l’increment més alt dels últims cinc anys, segons l’Agència de Residus de Catalunya. Els objectius comunitaris d’arribar al 60% de recollida selectiva els anys vinents queden lluny. Quan es van donar a conèixer aquestes dades, fa uns mesos, l’Anoia ocupava una de les últimes posicions del país. Una de les comarques que pitjor reciclava la porqueria que generava.
Poc després, 16 municipis -i sis més des d’aquest any- es van incorporar al sistema “porta a porta”: avui, en aquests municipis de la comarca, l’índex de recollida selectiva arriba al 83%. Llàstima que aquests 22 municipis només representin una cinquena part de la població total de l’Anoia. Queda molta, molta feina per fer. De tota manera, els ciutadans d’aquest 20% de la comarca es mereixen una sincera felicitació. El seu esforç val la pena. I més que ho valdrà.
I no només per un tema mediambiental, que és prioritari. També econòmic. Les noves directrius europees motivaran també un augment exponencial i continu del cànon que els ajuntaments paguen per poder abocar les deixalles. Quanta més brossa no selectiva, més diners, 50€ per tona l’any que ve, vint més que fa només tres anys. Això redundarà, tard o d’hora, en els impostos i taxes que paguen els ciutadans, que poden incrementar-se de manera notable.
Cal un augment de la conscienciació ciutadana, campanyes de sensibilització, increment de la dotació els ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals, i, finalment, també la implantació de sistemes de recollida més eficients, especialment en ciutats com Igualada, on les deixalles viatgen cada nit per mitja Catalunya fins a ser abocades a Tivissa, quan tenim un abocador als Hostalets. Acció i sentit comú, si us plau.
