L’editorial: Jugar amb nosaltres

146

Aquesta setmana hem tingut una agradable notícia. La conversió de l’Escola de l’Ateneu en centre públic és molt benvinguda. Era una demanda molt debatuda a la ciutat des de feia temps, i a més ha comptat amb el consens tant del professorat i pares, com de la propietat, la centenària entitat cultural d’Igualada. Aquí cal agrair la predisposició de la Generalitat de Catalunya, que darrerament ha tingut també gestos amb Igualada i l’Anoia amb la construcció d’un nou institut a la ciutat, però també amb la creació d’instituts-escola en indrets com Òdena o els Hostalets de Pierola, que ajudaran no només a millorar la qualitat dels nostres centres educatius, sinó també donar més comoditat i garanties a les famílies. Són passes endavant.

Fins aquí tot molt bé. El que ja no ens ha agradat gens és l’espectacle llastimós que hem hagut de suportar aquests dies entre dues formacions polítiques a l’Ajuntament, la que lidera l’alcalde Marc Castells -Junts per Igualada- i ERC, amb Enric Conill. Els retrets constants entre els uns i els altres, en comunicats i a les xarxes socials, que han estat objecte de crítica per part de molta gent, són de vergonya aliena.

No és la primera vegada que succeeix. En el rerefons hi ha una vella batalla sense resoldre de males relacions entre exconvergents i republicans que va arribar al seu clímax després de les darreres eleccions municipals, i que ara torna a agafar volada amb unes eleccions nacionals a la cantonada.

És denunciable que es polititzin terrenys intocables com l’educació -i fa uns mesos la sanitat- en benefici d’interessos polítics, siguin de qui siguin, oi més si es tracta d’un territori petit com el nostre. Facin el favor, uns i altres, de preocupar-se només dels ciutadans i deixar-se de ridícules baralles i demostracions de força -de pa sucat amb oli- que no condueixen a res positiu. Prou.