L’editorial: Interès general i consens

173

En moltes ocasions, s’ha parlat de la necessitat que té l’Anoia de disposar de sòl industrial de grans dimensions. Desgraciadament, la nostra comarca, i especialment la Conca d’Òdena, no disposa de parcel·les grans per a possibles indústries que s’hi vulguin aplegar. Aquest és un problema conegut, i també ho és que s’han endegat de fa temps accions per intentar trobar-hi una solució. També moltes vegades s’ha denunciat la manca de consens polític i social que ha evitat ser previsible i estar preparat davant futures oportunitats per aquest territori. Aquest dèficit ha comportat, ja ho sabem, perdre “trens” en la història recent de la comarca, alguns d’ells molt importants.

Una de les solucions -que no l’única- que es va proposar en el seu dia, amb la participació del Consorci de la Zona Franca, va ser el que s’ha conegut com “polígon gran” de Can Morera, a tocar de les Maioles. Mai se sabrà si realment la multinacional japonesa Nissan tenia fixats els seus ulls en aquesta zona de la Conca, com es va dir, però el cert és que, amb la indefinició política, les contínues polèmiques municipals a Òdena amb interessos empresarials pel mig d’un particular, i una acció prèvia coordinada i potent com la de la Plataforma per la Retirada del Pla Director, tot plegat se’n va anar en orris i Can Morera va quedar en un calaix.

Ja fa mesos que l’assumpte es va rescatar i la pròpia Generalitat va anunciar, ara fa un any i mig, la seva intenció de construir el polígon. A la taula s’hi van asseure ajuntaments i societat civil d’Igualada i la Conca d’Òdena. Consens absolut. Fa un any i mig…
Ara, a sis mesos de les eleccions, sorgeix com un bolet -lícitament, només faltaria- una nova entitat disposada, diuen, a “desenvolupar propostes de dinamització dels espais fluvials, agraris i forestals de la Conca” però avisen que “l’objectiu més immediat és aturar el projecte del polígon industrial de Can Morera”.

Potser convindria reflexionar d’una vegada si de debò som capaços d’articular -quan cal, no per suposats interessos en moments assenyalats- el que necessita o no aquesta comarca. Hi sortiríem guanyant tots.