Moltes vegades s’havien escoltats comentaris crítics sobre l’escassa influència d’Igualada i la comarca en general en la política nacional. Pocs diputats, polítics de baixa volada, càrrecs intermedis sense massa poder de decisió… De sobte, aquesta setmana, la capital de l’Anoia “col·loca” dues igualadines al Govern de la Generalitat, i, de retruc, una diputada també igualadina al convuls Congrés de Diputats de Madrid. Això ja és un fet, i sembla que encara podrien venir-ne de nous, si es confirmen els rumors que situen Marc Castells com a president de la Diputació.
Estem, sense cap mena de dubte, davant la “notícia de l’any”. Pocs territoris de l’extensió del nostre -o cap- tenen a dues persones en el Govern del país, i una diputada a la cambra baixa del poder legislatiu espanyol. És una situació del tot inèdita, òbviament benvinguda i celebrada. Certament, les condicions en les que s’ha produït aquesta “carambola” són molt desagradables. Hi ha gairebé tot el Govern anterior a la presó o a l’exili, a més de dos líders socials. L’article 155 s’ha demostrat demolidor per a les nostres institucions, i les conseqüències també han comportat, al costat de la bel·ligerància de les forces polítiques que l’han impulsat, la conformació d’un President alternatiu, i dels seus consellers. Partim, doncs, d’una situació no volguda, per molt que hagi comportat una alegria per a Igualada i l’Anoia.
D’altra banda, seríem uns il·lusos no prendre aquesta situació com a una excel·lent ocasió, una oportunitat immillorable per al nostre territori, que tantes demandes ha fet i tant, també, ha treballat per a fer-se escoltar.
És hora ara -més que mai, molt més que el darrer gran consens assolit que ens va portar al fallit aeroport corporatiu- d’anar tothom a la una. És imprescindible, oi més si a l’altra banda tenim assegurat fil directe i més atenció per part del Govern de la Generalitat. Ningú no ens perdonaria desaprofitar el moment que tenim per davant.
