L’editorial de La Veu de l’Anoia: Inversions de l’Estat

18

L’Estat té previst invertir a Catalunya 1.349,59 milions aquest any, uns 200 milions més que el 2017, segons el projecte de pressupostos que s’ha aprovat aquesta setmana al Congrés. Tot i això, el percentatge es manté idèntic al curs passat, en el 13,3%, gairebé tres punts per sota del pes que té Catalunya respecte el total de població de l’Estat, ja que hi viu el 16,2% dels habitants. Malauradament, l’Anoia se’n beneficiarà molt poc d’aquests diners, i això que farien falta, especialment a l’autovia A-2, la principal infraestructura de la comarca que és responsabilitat de l’Estat. Recordem que Mariano Rajoy havia anunciat tot just fa un any una pluja de milions en infraestructures fins al 2020.

Bona part de les noves inversions que té pressupostades Catalunya es concentren en la xarxa ferroviària. Dels 200 milions nous que estan previstos, 121,9 milions anirien a la xarxa de trens, tant a Adif (114,6 milions) com a Renfe (7,3 milions), mentre que 45,6 milions més es destinarien al TGV en els seus trams per Catalunya. Poca cosa per a les carreteres, ni en projectes en els quals hi estigui implicada l’Anoia.

Logo VA - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catL’autovia A-2, més enllà de les obres de reasfaltat que s’estan duent a terme després de molt temps de queixes, necessita urgentment un canvi que l’adeqüi a la resta d’autovies catalanes i espanyoles. De fet, ja existeix un projecte, del qual en vam parlar a La Veu extensament, i que alguns alcaldes ja han tractat amb la Delegació del Govern.

Paral.lelament, hi ha projectes que estan encallats i necessiten els diners necessaris per a continuar-los i acabar amb la desídia estatal, com el Quart Cinturó, bàsic per al sud de la comarca, o l’enllaç de l’A2 amb l’AP2, a Sant Andreu de la Barca, que afavoriria la connexió de l’Anoia amb el Vallès i Girona sense necessitat de pagar el peatge de Martorell. També s’ha parlat de la possibilitat d’una nova estació de l’AVE al Penedès.

Veurem si les promeses són un fet o, com ha passat en els darrers anys, les paraules se les emporta el vent.