Aquesta setmana s’ha presentat un interessant projecte, amb una important injecció de dos milions d’euros, que permetrà, entre d’altres inversions, la creació d’un centre tecnològic del sector tèxtil a les antigues instal·lacions de Vives Vidal a Igualada, en una planta que l’Ajuntament adquirirà en virtut de l’acord amb la cadena de supermercats Bon Preu.
La coneguda tradició industrial catalana segueix ben vigent avui dia. De fet, el 50% de l’economia del país depèn del sector industrial segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.
L’anàlisi de la indústria catalana parla d’un sector cada cop més especialista en el seu core business, que externalitza tots aquells serveis on no és prou eficient (inclosos diversos d’alt valor afegit com el disseny, l’R+D o la comercialització); i amb una tendència a l’alça de buscar aquests serveis al mateix país, en detriment de l’estranger o la resta d’Espanya. Fins no fa gaire, quan es parlava de serveis a la indústria s’associava a poc valor afegit, aquests avui cada cop més són relacionats precisament amb el disseny, la internacionalització, la comercialització o les TIC. Existeix una cadena d’aportació de valor, i és aquí a on els clústers hi tenen molt a dir. Que Igualada tingui un clúster potent en àmbits com la pell o el tèxtil ajuda, molt, a pujar llocs en els rànquings de les inversions públiques, com s’acaba de demostrar. Ara el que cal és treure’n tot el rèdit possible. És evident que el sector tèxtil ja no és el que era, però l’únic camí per a tots aquells que han sobreviscut és poder estar al dia. Tant de bo aquest projecte, benvingut, sigui un instrument per a totes les empreses de casa que es resisteixen a abandonar i confien en les seves possibilitats.
També caldria que l’administració tingués en compte d’altres sectors industrials que semblen tenir futur assegurat i que més fàcilment oferiran llocs de treball qualificats, com el de la indústria auxiliar de l’automoció, la logística, o les arts gràfiques. Tinguem-los molt en compte abans que ho facin d’altres.
