El president del Parlament, Roger Torrent, va enviar diumenge, en una situació inèdita des de la recuperació de la democràcia, un missatge institucional per demanar “calma” als catalans, després que es conegués la detenció a Alemanya del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Al mateix temps, en molts carrers del país, milers de persones protestaven per la situació generada no només a Neümunster, sinó també dies abans amb l’empresonament de la pràctica totalitat del Govern, consellers convertits en presos polítics.
Compartim la voluntat de Torrent i de tots aquells que defensen la calma en un moment incert com aquest. Qualsevol mostra de violència, per petita que sigui, no ajudarà gens ni mica als qui segueixen, amb convenciment, el procés sobiranista.
Certament, travessem per un moment molt fosc en la història de Catalunya i d’Espanya, de futur difícil de preveure, amb ponts destruïts i que, ara mateix, semblen molt complicats de restaurar per la llunyania dels extrems. Però caldrà intentar-ho.
El titular de la cambra catalana insisteix en la necessitat de crear “un front comú “pels drets i llibertats”, quelcom que pretén obrir a Catalunya una escletxa de referent democràtic davant una Espanya assenyalada ja, per vergonya d’Europa i el Món lliure, amb el dit de les Nacions Unides.
Més enllà de la legítima lluita per la independència, la política arbitrària de fets consumats que ens arriba des de l’Estat obliga a prendre mesures posant els cinc sentits en el manteniment i la defensa dels drets més bàsics. Ara mateix, bona part de l’opinió pública europea ja està veient que les accions del PP, amb la col.laboració de Ciutadans i la inexplicable postura del PSOE, estan portant a Espanya a un carreró que no té sortida en la Europa del segle XXI. D’aquí que el front comú que proposa el Parlament i la societat civil catalana tingui tot el sentit. Si Espanya deriva cap a l’abisme, serà sense Catalunya.
