El president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Joan Domènech, animava ahir al vespre [per dijous], durant el seu discurs institucional a la Nit UEA que va tenir lloc al pavelló de les Comes, que les empreses han d’estar unides i ser generoses per a poder fer possible que aquest sigui un territori competitiu, i que aquesta actitud serà la que més endavant comporti millores en infraestructures i comunicacions.
Certament, una reflexió encertada, i necessària. La llàstima és que faci 19 anys, tants com tantes edicions ha tingut aquesta insigne trobada, en la que es repeteix sempre el mateix missatge. Posant-nos al costat dels empresaris, podríem dir que, si l’Anoia fos una empresa, el Consell d’Administració ja hagués prés decisions sèries fa molts anys. Òbviament, ni la UEA té prou pes per canviar els destins de la comarca, ni l’Anoia és una empresa.
És per aquest motiu que tantes vegades es fan crits d’alerta sobre la necessitat -imperiosa- que aquest territori tingui les idees clares sobre la seva estratègia de futur, tantes vegades dibuixada en un paper i tantes altres oblidada per diferents motius. Aquesta posada en comú dels legítims interessos futuribles de la Conca d’Òdena i d’altres parts de l’Anoia, però, també ha d’anar acompanyada de poc soroll, prou ben feta i preparada com per no trobar-hi pedres en el camí, com ha passat recentment en el tema del polígon de Can Morera, que, si bé pot ser necessari, ens temem que porta una excessiva càrrega política, i un silenci tan llarg que genera lògiques sospites. Cal una generosa llum en aquest assumpte, i aviat.
També cal que la societat civil, si cal amb la UEA al capdavant, sigui més valenta encara. Es fa urgent una eina que aculli tots els agents socioeconòmics en un espai transparent, i que tingui veu i vot en el futur d’aquest territori. I sobretot, que aprofiti els càrrecs anoiencs al Congrés i a la plaça Sant Jaume. Ja va essent hora que l’Anoia ho noti com es mereix.
